Bloc Nacionalista Valencià

A l'espai virtual sobretot (Internet si més no) i també a l'espai real i sociològic actual, soc conegut per un seudònim, un àlias, un "malnom", que vaig triar tot just per a la xarxa del ciberespai, allà pel 1997: TAGARINET.



El per què d'aquest nom, se m'ha preguntat sovint i a muntó de gent, i he ponderat que aquest apel·latiu és ben desconegut en l'actualitat pel valencians i arreu del País.



En àrab, tagarí significa "fronterer". En castellà, tagarino, significa "fronterizo" i porta una explicació afegida: àrab que viu entre cristians i domina les dues llengües, sent difícil identificar-lo.



Aquí a Les Marines (País Valencià, clar!), som "fronterers" i "bilingües" i "terra de tagarins" des de la Conquesta del Rei Jaume I. Fins i tot tenim toponímia d'aquest mot: Serra de Tagarina i Vall de la Tagarina, en el terme municipal de Sella (Marina Baixa). [foto de Sella]

També són anomenats, a altres llocs, "mudéjares" (en castellà) i "moriscos", per la qual cosa, el terme substantiu de "tagarí" , està ubicat, si fa no fa, a la costa i concretament a les Marines, tant com a fronterers, com a bilingües i fins i tot com "perseguits". Fou aquell decret d'expulsió de moros i jueus, el que obligà als tagarins d'aquesta zona a amagar-se per les Serralades que faldegen l'Aitana.

Conten les cròniques, que el Rei Jaume introduí al Regne de València dues maneres novedoses al baix medieval de conquerir i colonitzar. D'una banda no arrasava, sinó sotmetia a l'enemic i el colonitzava o el feia servir com mà d'obra sotmesa, construint viles fortificades per als cristians i moros colonitzats, al temps que construïa el arravals moriscos per als que estant sotmesos, no volien renunciar a la seua fe, la seua llengua i la seua cultura. Aquests eren els "tagarins".

Avui, celebrem el 25 d'abril, sota la memòria d'una altra conquesta que succeí al 1707. Així doncs celebrem el III Centenari, de la Batalla d'Almansa, en la que les tropes del Rei borbó Felip V, derrota als maulets valencians, sotmetent a tot el poble de l'antic Regne de València, sota el seu "Decret" d'espanyolització -colonització castellana- que anul·lava el Furs Valencians.

Des d'aleshores -com va fer Joan Baptiste Basset- a muntó de valencians, som i serem valencians, malgrat tot. Es a dir, que tot i estar sotmesos al centralisme espanyol, estimem la nostra llibertat, la nostra llengua, la nostra cultura, les nostres tradicions i els nostres trets diferencials. Som "fronterers" (el "levante español"), som bilingües i som "sobiranistes". En altres paraules: SOM TAGARINS en la seua moderna versió.

Per tant, el meu "àlias", "seudònim" o "malnom", "TAGARINET", és tot un sinònim de: SOBIRANISTA VALENCIÀ.

Som tagarins, perquè ens volen ofegar la llengua i la cultura, però... no renunciarem!.

Som tagarins, perquè ens han furtat la llibertat, però... la conquerirem!.

Som tagarins, perquè ens han expoliat, però... ho recuperarem!.

Som tagarins, perquè no ens deixen ser valencians, però... tenim la voluntat i volem!.

Avui, dia 25 d'abril, Tercer Centenari de la desfeta d'Almansa, més que mai: SOC TAGARINET!!

País Valencià, lliure i sobirà!!

SaforWeb Intercanvi de Cibertires.