dilluns, 2 / abril / 2007
PAIs
Fa més de dos-cents anys, amb la màquina de vapor i amb el petroli, la industrialització ha portat una desenfrenada carrera sense solució de continuitat, fins als nostres dies i hem pogut, els que ja anem de tornada de la vida, seguir fil per randa, tot aquest desenvolupament tecnològic que no ha estat paral·lel al desenvolupament social, polític i... urbanístic.
Recorde, per posar algun exemple, haver aprés a conduir amb un "Opel del 32" i haver adquirit el permís de conduir a la "Delegació d'Industria" quan encara no portava trànsit la Guàrdia Civil. Recorde de menut, anar de compres quan encara no existia el plàstic, les bosses i envassos de plàstic. Recorde quan s'inventà el bolígrafo i fins aleshores, escrivíem en llapissera i amb tinter i plumeta. Recorde l'aparició del "tergal" i fibres sintètiques "inarrugables". Però sobretot, m'ha sobtat veure aparèixer la televisió, primer, el frigorífic, l'aire condicionat, l'ordinador, internet... Maremeua! INVERSEMBLANT!!.
Allà a la llunyeida tinc aquella imatge de la construcció de cases als pobles i ciutats. Bastides de fusta i lligams d'espart picat o de cànem, corrioles, pasteres, transport de tir amb bestiar... Les cases doncs, no tenien més d'una o dues plantes a l'alçada, encara ni s'havia introduït el ciment armat, ni viguetes prefabricades, ni grans excavadores, ni grues potents...
Aiii! ara mateix... La industrialització ha arribat fins a quotes insospitades. No sols podem veure gratacels on poden viure milers de persones, com les malaguanyades Torres Bessones. Ni grans barriades dormitori al voltant de les grans capitals com aquelles dels anys seixanta i els quatrienis de creixement econòmic. Fins i tot he arribat per veure la industrialització de l'habitatge en grans àrees, envoltades de grans serveis de luxe, que són allò determinant sota el nom de PAI.
Un poble xicotet, del nivell d'Orxeta, de Relleu, de Sella, de Nucia, programen i ofereixen PAIs de 4.ooo cases, de 20.000 habitadors, de... barbaritats!. Marededeusenyor!.
Nombrosos col·lectius de ciutadans, majorment ecologistes i gent de pensament esquerrà, s'han manifestat a sovint per les capitals territorials, pels mitjans de comunicació, per les seus d'Ens Polítics de poder i de decisió, en una lluita quimèrica i utòpica, sense esma, sense perspectives de futur. El poderós cavaller don euro i la poderosa senyora l'ambició, s'han lligat en contra del medi-ambient, de l'ecologia, del benestar i arrabassant i arrabassers de qualsevol espai, de la vall o de la muntanya, tant els fa... Això sí, amb molta pressa, no siga que alguna llei talle d'arrel aquesta força dinàmica i depredadora, egoïsta i assassina.
Al poble, hi un PAI d'eixos, el de la Serreta, previst per construir 4.000 cases. Sortosament, un Jutge ha paralitzat cautelarment aquest desficaci per mancaces de suministres i infraestructures, però sabem que la força econòmica i constructora, tirara pel camí del mig i sortirà amb la seua, manant i destroçant el paisatge, l'asgricultura, els boscos, el medi...
Què trist!... Podrien fer cases on viure 40, 400, 4000 persones, on viure i tenir un sostre els jovens, els treballadors, els hipotecats ciutadans de a peu. Però no, cal fer 40, 400, 4.000 cases a peu pla, amb garage, amb piscina, amb murada i gossos i vigilants privats, per als senyors liberals, rics, benestants, tant se val de casa o de fora, del País o extrangers. Només cal un requisit: tenir compte corrent i transvassar diners d'un número a un altre. Tens diners? eres l'amo, encara que siga del comú. No tens diners? "a la puta strada", com un gos, sense estima, ni respecte, ni consideració social de cap classe. GARROT!!.
Ai! Senyor... talle ací perquè me faig malalt, incomodat, només de pensar-ho. Esperem nous horitzons d'esperança. Ara per ara anem cap a...
No veig l'eixida del tunel.
SaforWeb Intercanvi de Cibertires.
Recorde, per posar algun exemple, haver aprés a conduir amb un "Opel del 32" i haver adquirit el permís de conduir a la "Delegació d'Industria" quan encara no portava trànsit la Guàrdia Civil. Recorde de menut, anar de compres quan encara no existia el plàstic, les bosses i envassos de plàstic. Recorde quan s'inventà el bolígrafo i fins aleshores, escrivíem en llapissera i amb tinter i plumeta. Recorde l'aparició del "tergal" i fibres sintètiques "inarrugables". Però sobretot, m'ha sobtat veure aparèixer la televisió, primer, el frigorífic, l'aire condicionat, l'ordinador, internet... Maremeua! INVERSEMBLANT!!.
Allà a la llunyeida tinc aquella imatge de la construcció de cases als pobles i ciutats. Bastides de fusta i lligams d'espart picat o de cànem, corrioles, pasteres, transport de tir amb bestiar... Les cases doncs, no tenien més d'una o dues plantes a l'alçada, encara ni s'havia introduït el ciment armat, ni viguetes prefabricades, ni grans excavadores, ni grues potents...
Aiii! ara mateix... La industrialització ha arribat fins a quotes insospitades. No sols podem veure gratacels on poden viure milers de persones, com les malaguanyades Torres Bessones. Ni grans barriades dormitori al voltant de les grans capitals com aquelles dels anys seixanta i els quatrienis de creixement econòmic. Fins i tot he arribat per veure la industrialització de l'habitatge en grans àrees, envoltades de grans serveis de luxe, que són allò determinant sota el nom de PAI.
Un poble xicotet, del nivell d'Orxeta, de Relleu, de Sella, de Nucia, programen i ofereixen PAIs de 4.ooo cases, de 20.000 habitadors, de... barbaritats!. Marededeusenyor!.
Nombrosos col·lectius de ciutadans, majorment ecologistes i gent de pensament esquerrà, s'han manifestat a sovint per les capitals territorials, pels mitjans de comunicació, per les seus d'Ens Polítics de poder i de decisió, en una lluita quimèrica i utòpica, sense esma, sense perspectives de futur. El poderós cavaller don euro i la poderosa senyora l'ambició, s'han lligat en contra del medi-ambient, de l'ecologia, del benestar i arrabassant i arrabassers de qualsevol espai, de la vall o de la muntanya, tant els fa... Això sí, amb molta pressa, no siga que alguna llei talle d'arrel aquesta força dinàmica i depredadora, egoïsta i assassina.
Al poble, hi un PAI d'eixos, el de la Serreta, previst per construir 4.000 cases. Sortosament, un Jutge ha paralitzat cautelarment aquest desficaci per mancaces de suministres i infraestructures, però sabem que la força econòmica i constructora, tirara pel camí del mig i sortirà amb la seua, manant i destroçant el paisatge, l'asgricultura, els boscos, el medi...
Què trist!... Podrien fer cases on viure 40, 400, 4000 persones, on viure i tenir un sostre els jovens, els treballadors, els hipotecats ciutadans de a peu. Però no, cal fer 40, 400, 4.000 cases a peu pla, amb garage, amb piscina, amb murada i gossos i vigilants privats, per als senyors liberals, rics, benestants, tant se val de casa o de fora, del País o extrangers. Només cal un requisit: tenir compte corrent i transvassar diners d'un número a un altre. Tens diners? eres l'amo, encara que siga del comú. No tens diners? "a la puta strada", com un gos, sense estima, ni respecte, ni consideració social de cap classe. GARROT!!.
Ai! Senyor... talle ací perquè me faig malalt, incomodat, només de pensar-ho. Esperem nous horitzons d'esperança. Ara per ara anem cap a...
No veig l'eixida del tunel.
SaforWeb Intercanvi de Cibertires.
Subscriure's a Missatges [Atom]
Bloc Nacionalista Valencià

