Bloc Nacionalista Valencià
dimecres, 4 / abril / 2007
Democràcia
La democràcia, entenc, és una manera de relacionar-se en societat, on la llibertat individual, de pensament, d'opció i d'acció, està lligada en respecte, al proïsme i a la societat en general, de tal manera què, el col·lectiu social, el poble, està per davant i per damunt, de l'individuo, i aquest, no té altre poder de decisió que l'aconseguit amb la suma de molts, el grup, i d'on s'extrau la conclusió de que cal una majoria qualitativa per adquirir una dominant virtual -dic virtual, perquè pot ser efímera, caduca, canviada, fins i tot, per norma (4, 8, 12 anys, pel que fa a la persona, que no al grup formal) o desviació del vot, del suport-.
Però es dona el cas de què, la majoria, el grup i fins i tot la persona que ha adquirit un recolçament social suficient per pujar al poder governant, actua de manera pre-potent i perd la perspectiva per la qual ha conquerit el mateix. Governa per i per al seu grup social formal (sovint el partit polític), que acaba convertint-se en una oligarquia, si no en una dictatorial i antidemocràtica manera de governar.
Hi ha dues maneres d'organitzarse socialment i política. Una és "presidencialista" i el comandament baixa des del cim piramidal, cap a la base social. Una altra manera és l'"assembleària", on la base és sobirana i d'ella emana el poder de govern que puja cap amunt fins la cúspide. La primera manera sovinteja entre les propostes lliberals i conservadores, hereves dels vells sistemes caciquils i burguesos, defensant la propietat privada, el culte a la persona, l'explotació dels mitjans de producció, d'energia i del medi, és a dir: el capitalisme. A l'altre costat, s'inclouen grups socilògicament formals que proposen la igualtat, la justícia social, la participació social als mitjans de producció i a la riquesa nacional, el respecte al medi, proposant opcions socials i progressistes, conegudes com esquerranes o socialdemòcrates.
Al meu entorn, el poble, el país (Nucia-MarinaBaixa-País Valencià), predomina l'estil primari i antic del presidencialisme, on predomina la figura de l'Alcalde o del President, per damunt del Plenari Municipal o de Les Corts. Tots els grups dretans practiquen aquesta mena de sumissió al "jefe en cap" del seu grup i predomina la disciplina de vot o de parer, si més no públicament estant. Una ventaja funcional davant d'altres estils moderns i democràtics, on la base social té la sobirania del poder de decisió i sovint hi ha canvi de persones, d'estructures, d'opcions i de propostes, adquirint una feblesa davant l'acció depredadora del rival polític, cosa que queda palesa amb l'esmicolament del grup.
A cinquanta dies d'unes eleccions municipals i autonòmiques, els grups polítics d'esquerra, no tenen altra opció electoral, es a dir, la possibilitat de conquerir representació política, que unir-se en pactes i coalicions, en plataformes que puguen sumar vots i no restar-ne i dividir-los. A la Nucia, el Partit Popular s'acararà a un pacte electoral PSOE-BLOC, on les perspectives particulars de cada grup, queden sotmeses a l'interés d'una plataforma d'esquerra, per competir a la proposta dretana i conservadora del PP. Al País Valencià, on el Partit Popular té majoria, s'ha format una coalició esquerrana i progressista amb els grups d'Esquerra Unida, Els Verds i Bloc Nacionalista Valencià, sota la plataforma "Compromís pel País Valencià", per competir electoralment amb el PP i el PSOE que acudiran a la contesa particularment i en solitari.
Totes dues situacions tenen la força de posar "inquiets" als rivals que tenen, hores d'ara, "la paella pel mànec", el Partit Popular, tant a la Generalitat com a l'Ajuntament nucier. De manera que la seua actuació, darrerament, manca sovint d'ètica i frega la incostitucionalitat en les seues mesures polítiques.
El President Francesc Camps, per exemple, ha signat un Decret de convocatòria electoral, proposant una reforma en el nombre de diputats, sense tenir una nova llei electoral, fent servir la de 1987 on s'estipula la composició de Les Corts Valencianes. Òbviament, el BLOC ha presentat un recurs al Tribunal Superior de Justícia, solicitant l'anulació del llistó electoral del 5% per a la circumscripció autonòmica, pel mateix camí dret que ha fet servir el President de la Generalitat. "Recurs electoral del BLOC"
En el cas del poble, Nucia, el alcalde del P.P. està actuant sota una utilització dels mitjans socials, econòmics i tècnics del consistori, per a us personal i partidista, de la precampanya electoral, a més de programar una sèrie d'obres i d'actes, encaminats a la captació del vot i del suport electoral del pobletà. Les "diàries" inauguracions d'obres -algunes sense acabar- i les pàgines publicitàries pagades als mitjans de comunicació -diaris- i espais radiofònics i televisius, se'n passen de quantitat i qualitat fins al ridícul, provocant la risible espectació a la comarca.
Fins i tot, el nostre alcalde nucier ha provocat incidents del tot antidemocràtics que van de boca en boca en el romancer del poble. Per exemple, el fet de convocar a un col·lectiu urbà, d'una urbanització, per anunciar-los a bombo i platerets, la inversió -futura- de 17 milions d'euros en arreglar-li l'asfaltat, clavegueram, allumenat, etc. sense que els haja de costar un cèntim de la seua butxaca. En estes estem, quan acudeixen persones de l'oposició política i els regidors que segueixen a l'alcalde -"si buana"- expulsen de la reunió a aquestes persones, imprecant-los si més no. La convocatòria la van fer els peperos, mitjançant una circular que serviria d'acreditació i que no fou entregada a tot el veïnat de l'urbanització, sinó tant sols als que sabien que eren fidels o simpatitzant o si de cas, poc "conflictius", discriminant a aquells veíns que sabien opositors polítics. Tanmateix, no van tenir -com passa sovint- el valor d'explicar com, quan, d'on anaven a pagar aquesta formidable suma d'euros. Exactament igual, no mai han explicat d'on i com s'ha financiat l'Auditori, o la reforma de les rodones cap a Benidorm anant.
Lluïm de demòcrates, ens unflem de proclamar que som lliures, respectuosos i domòcrates, però la realitat ens abaixa els fums i ens avergonya massa sovint, fins convertir-nos en escèptics, en abstencionistes, en apolítics. Però aquesta no és la solució, no és el camí. El meninfotisme tant arrelat al poble valencià no pot ser una actitut ponderada políticament. Cal responsabilitzar-se, participar i comprometres amb un projecte polític o si més no, participar en la contesa electoral a favor d'una proposta qualsevol, depositant la confiança en aquella opció adient al propi tarannà.
Cal actuar perquè, com diu la saviesa ancestral: "Els drets que no es fan servir, es perden amb el temps".
El Partit Popular, governant a La Generalitat i a l'Ajuntament de Nucia, està avassallant molts d'els drets dels valencians, a la llengua, a la cultura, a l'educació, a la sanitat, a la vivenda i al treball, afavorint l'especulació urbanística -PAIs, que no VPOs-, afavorint el circ dels grans events -Visita Papal, Copa Amèrica, Fórmula 1, etc.-, afavorint el despotisme, l'enxufisme, i la corrupció generalitzada. Diuen que "si el poder corromp, el poder absolut corromp absolutament".
Anem a evitar-ho? Endavant!.
SaforWeb Intercanvi de Cibertires.
Però es dona el cas de què, la majoria, el grup i fins i tot la persona que ha adquirit un recolçament social suficient per pujar al poder governant, actua de manera pre-potent i perd la perspectiva per la qual ha conquerit el mateix. Governa per i per al seu grup social formal (sovint el partit polític), que acaba convertint-se en una oligarquia, si no en una dictatorial i antidemocràtica manera de governar.
Hi ha dues maneres d'organitzarse socialment i política. Una és "presidencialista" i el comandament baixa des del cim piramidal, cap a la base social. Una altra manera és l'"assembleària", on la base és sobirana i d'ella emana el poder de govern que puja cap amunt fins la cúspide. La primera manera sovinteja entre les propostes lliberals i conservadores, hereves dels vells sistemes caciquils i burguesos, defensant la propietat privada, el culte a la persona, l'explotació dels mitjans de producció, d'energia i del medi, és a dir: el capitalisme. A l'altre costat, s'inclouen grups socilògicament formals que proposen la igualtat, la justícia social, la participació social als mitjans de producció i a la riquesa nacional, el respecte al medi, proposant opcions socials i progressistes, conegudes com esquerranes o socialdemòcrates.
Al meu entorn, el poble, el país (Nucia-MarinaBaixa-País Valencià), predomina l'estil primari i antic del presidencialisme, on predomina la figura de l'Alcalde o del President, per damunt del Plenari Municipal o de Les Corts. Tots els grups dretans practiquen aquesta mena de sumissió al "jefe en cap" del seu grup i predomina la disciplina de vot o de parer, si més no públicament estant. Una ventaja funcional davant d'altres estils moderns i democràtics, on la base social té la sobirania del poder de decisió i sovint hi ha canvi de persones, d'estructures, d'opcions i de propostes, adquirint una feblesa davant l'acció depredadora del rival polític, cosa que queda palesa amb l'esmicolament del grup.
A cinquanta dies d'unes eleccions municipals i autonòmiques, els grups polítics d'esquerra, no tenen altra opció electoral, es a dir, la possibilitat de conquerir representació política, que unir-se en pactes i coalicions, en plataformes que puguen sumar vots i no restar-ne i dividir-los. A la Nucia, el Partit Popular s'acararà a un pacte electoral PSOE-BLOC, on les perspectives particulars de cada grup, queden sotmeses a l'interés d'una plataforma d'esquerra, per competir a la proposta dretana i conservadora del PP. Al País Valencià, on el Partit Popular té majoria, s'ha format una coalició esquerrana i progressista amb els grups d'Esquerra Unida, Els Verds i Bloc Nacionalista Valencià, sota la plataforma "Compromís pel País Valencià", per competir electoralment amb el PP i el PSOE que acudiran a la contesa particularment i en solitari.
Totes dues situacions tenen la força de posar "inquiets" als rivals que tenen, hores d'ara, "la paella pel mànec", el Partit Popular, tant a la Generalitat com a l'Ajuntament nucier. De manera que la seua actuació, darrerament, manca sovint d'ètica i frega la incostitucionalitat en les seues mesures polítiques.
El President Francesc Camps, per exemple, ha signat un Decret de convocatòria electoral, proposant una reforma en el nombre de diputats, sense tenir una nova llei electoral, fent servir la de 1987 on s'estipula la composició de Les Corts Valencianes. Òbviament, el BLOC ha presentat un recurs al Tribunal Superior de Justícia, solicitant l'anulació del llistó electoral del 5% per a la circumscripció autonòmica, pel mateix camí dret que ha fet servir el President de la Generalitat. "Recurs electoral del BLOC"
En el cas del poble, Nucia, el alcalde del P.P. està actuant sota una utilització dels mitjans socials, econòmics i tècnics del consistori, per a us personal i partidista, de la precampanya electoral, a més de programar una sèrie d'obres i d'actes, encaminats a la captació del vot i del suport electoral del pobletà. Les "diàries" inauguracions d'obres -algunes sense acabar- i les pàgines publicitàries pagades als mitjans de comunicació -diaris- i espais radiofònics i televisius, se'n passen de quantitat i qualitat fins al ridícul, provocant la risible espectació a la comarca.
Fins i tot, el nostre alcalde nucier ha provocat incidents del tot antidemocràtics que van de boca en boca en el romancer del poble. Per exemple, el fet de convocar a un col·lectiu urbà, d'una urbanització, per anunciar-los a bombo i platerets, la inversió -futura- de 17 milions d'euros en arreglar-li l'asfaltat, clavegueram, allumenat, etc. sense que els haja de costar un cèntim de la seua butxaca. En estes estem, quan acudeixen persones de l'oposició política i els regidors que segueixen a l'alcalde -"si buana"- expulsen de la reunió a aquestes persones, imprecant-los si més no. La convocatòria la van fer els peperos, mitjançant una circular que serviria d'acreditació i que no fou entregada a tot el veïnat de l'urbanització, sinó tant sols als que sabien que eren fidels o simpatitzant o si de cas, poc "conflictius", discriminant a aquells veíns que sabien opositors polítics. Tanmateix, no van tenir -com passa sovint- el valor d'explicar com, quan, d'on anaven a pagar aquesta formidable suma d'euros. Exactament igual, no mai han explicat d'on i com s'ha financiat l'Auditori, o la reforma de les rodones cap a Benidorm anant.
Lluïm de demòcrates, ens unflem de proclamar que som lliures, respectuosos i domòcrates, però la realitat ens abaixa els fums i ens avergonya massa sovint, fins convertir-nos en escèptics, en abstencionistes, en apolítics. Però aquesta no és la solució, no és el camí. El meninfotisme tant arrelat al poble valencià no pot ser una actitut ponderada políticament. Cal responsabilitzar-se, participar i comprometres amb un projecte polític o si més no, participar en la contesa electoral a favor d'una proposta qualsevol, depositant la confiança en aquella opció adient al propi tarannà.
Cal actuar perquè, com diu la saviesa ancestral: "Els drets que no es fan servir, es perden amb el temps".
El Partit Popular, governant a La Generalitat i a l'Ajuntament de Nucia, està avassallant molts d'els drets dels valencians, a la llengua, a la cultura, a l'educació, a la sanitat, a la vivenda i al treball, afavorint l'especulació urbanística -PAIs, que no VPOs-, afavorint el circ dels grans events -Visita Papal, Copa Amèrica, Fórmula 1, etc.-, afavorint el despotisme, l'enxufisme, i la corrupció generalitzada. Diuen que "si el poder corromp, el poder absolut corromp absolutament".
Anem a evitar-ho? Endavant!.
SaforWeb Intercanvi de Cibertires.
Subscriure's a Missatges [Atom]
| 
