Bloc Nacionalista Valencià

Porte a muntó d'anys, més de trenta, que la Setmana Santa no em fa ni fred ni calor. Allà al poble d'origen, de menut i de joven, estava molt vinculat a les celebracions religioses des de la vessant catòlica, apostòlica, romana, com a practicant fervent. Després vingué la democràcia a Espanya, vingué la necessitat d'emigrar del poble a la recerca d'un horitzó esperanzador i acabí aterrant al sol "turístic" de Benidorm. Des d'aleshores, la Setmana Santa ha estat una ocasió força important en la implicació laboral i empresarial, molt més que el fidel compliment dels deures religiosos d'un catòlic practicant.

Però la meua apostasia religiosa desenvolupada durant aquest darrere temps, no ha estat tant per les dedicacions i obligacions de caire laboral, com per el procés de lectura, de reflexió, d'evolució de pensament i d'opció personal. A més a més, ajudada per la percepció obtinguda de l'exemple espectacular en que s'ha convertit la celebració santera, mitjançant la televisió, la premsa i la pròpia Església, elevant a "producte comercial d'interés turístic", es a dir: l'Espectacle, la Comèdia, el Teatre.

D'una banda veem les "comparses", les germandads i els seus vestuaris fins i tot suntuaris. D'altra banda, els "passos" considerats obres d'art erscultòric de gran valor. Finalment l'algarabia, la parafernàlia de la "posada en escena". Les confraries es preocupen i s'afanyen per que tot surta "divinament", sense màcula. Fins i tot si plou, se suspén l'espectacle, donat el valor crematístic que es posa a la intempèrie i a la sort de l'oratge. Els confrares, carregats de robes i aditaments i fins i tot de bosses de llepolies, circulen com en una cavalcada d'esbarjo i festiva. El passacarrers s'atura davant "cantaors" contractats per a tal efecte, el de cantar una "saeta" a la comitiva que l'ha subvencionat o invitat si de cas.

Aquí, a Nucia estant, he vist anunciat adientment, amb cartells al carrer o declaracions a la premsa, la Setmana Santa nuciera, que comença el Dijous Sant i acaba el Diumenge de Pasqua. Una Setmana Santa petita, senzilla, sense grans alharaques, però sense mancances de les modes més modernes en el tema de la representació, la qual cosa m'ha cridat l'atenció i per primera vegada, he sortit com un turiste més a presenciar-ho i que no m'ho conten.

El Dijous per la nit estava programat un Via-Crucis vivent, representat per gent del poble que vestits adientment, oferiren al públic assistent, un començament (animació) de música i ball, per a, tot seguit, en una tarima, presentar el Sopar Sagrat en que Jesús de Nazaret institueix l'Eucaristia, amb els seus apostols. Tot seguit, un fragment del "Mont de Getzemaní o les Oliveres" i "l'Oració en l'Hort" i després l'apresament i judici al Palau de Pilatos, amb tot el boato de Romans, de Jueus, El Sanedrí, el poble, Barrabàs, Judes, etc. Finalment, la pujada pel Calvari fins la Creu que presideix Nucia. "La Passió"

Ahir divendres, també vaig sortir de casa per veure com desenvolupava Nucia, la seua processó del "Sant Soterrament" i vaig percebre a la Plaça Major un remor de gent, un grup coral, una banda de cornetes i alguns caperons amb capa d'un blau cel lluent que anava agrupant-se, mentre que una ullada a l'Església, on estaven desenvolupant-hi els Sants Oficis, estava lleugera de gent, sense omplir-la. Una mostra de com la comparsa òbvia la devoció, la celebració dels Oficis i la veneració als símbols que testimònia, és l'estada a la plaça i no a dintre del temple on s'escau de debò.

Diuen que les autoritats locals, tampoc estaven on els pertoca i els primers bancs al temple van romandre buits durant la celebració dels actes religiosos i eucarístics. Alguns d'ells sí estaven de xerrada al carrer a l'espera de l'acte teatral i lúdic, com qualsevol turiste. Eixe fet, que a mi res m'importa, sembla ha caigut molt malament entre la gent simple del poble, que desitja veure als seus "comandants" al capdavant de tot acte popular preuat.

Al meu entendre, les autoritats locals no estan obligades a "confessar" ninguna vinculació a cap de les diferents opcions religioses que hi ha al poble i tampoc estàn obligades a ser-hi de manera "protocolària", allà on no pertany a l'àmbit polític, públic i social, sinó a les particularitats d'una personal opció religiosa. El que passa és que encara estem embargats per les velles costums de comparar, com a forces vives del poble, l'Alcalde, l'Aguatzil, el Metge, el Mestre i... el Capellà. Hora va sent d'esbrinar quin és el lloc de cadascú i retre-los pleitesia en el seu àmbit d'influència.

Personalment no he estat content dels actes i les imatges que he vist i m'e n'he tornat a la meua apostasia i a ma casa, una vegada més decebut, de veure un poble petit que vol ser gran, per mimetisme del que fan en altres llocs, sense els arrels i tradicions que calen per desenvolupar-ho. Massa farina per a tant poc oli, el pastis no surt de cap manera.

SaforWeb Intercanvi de Cibertires.