Bloc Nacionalista Valencià
dilluns, 28 / maig / 2007
Al dia després...
Soc un pardal "tocat d'ala" (com diria un caçador), arrossegant-se per terra sense poder alçar el vol. Així ho dic perquè així em sent hores d'ara.
He estat un mes sense esciure, dedicat plenament a ajudar a uns amics que tenien necessitats. Si més no, els últims quinze dies de campanya electoral. Des de la pegada de cartell (la nit del 10.05) fins la jornada d'eleccions (27.05) que estigué fent d'interventor (durant 16 hores), he estat "al peu del canó" en servici permanent. La tasca ha estat esgotadora, donat la mancança de gent, d'ajudes i de pressupost.
Som una colla entusiasta, solidària i entregada al projecte, que ha fet força fins perdre l'alé. Què hi farem?... Fins i tot, hem estat una opció de nou encuny (PSOE-BLOC), amb poca projecció social, poca difusió mediàtica i poca força econòmica (mentre teníem 24 per a tot, l'altra opció competidora tenia 24 per a una festeta. Només en banderoles tenien gastades 46, pràcticament el doble que el nostre pressupost total). Així les coses, esperàvem ser esborrats del mapa polític local. Però no, no hem estat aniquil·lats, com desitjava el Partit Popular.
No ha pogut (el PP) treure's la pedra de la sabata. Amb tota la força que li dona el desgavell (diners i suport mediàtic "a cor que vols"), d'inauguracions d'obres, d'enflocar tot el poble, de la presió i coacció personal (durant els vuit anys en el govern municipal), doncs no ha conseguit que l'oposició a l'Ajuntament de La Nucia, deixe de fer el seu paper difusor i fiscalitzador, de la funció pública del govern nucier. La veu del grup PSOE-BLOC, serà l'amplificador que arribe a tots els racons del poble, del quefer diari del grup governant, el Partit Popular, tant per a bé, com per a mal, sense dubtes.
El poble ho ha demanat així. Encara que més de 3.000 electors s'han quedat a casa (abstenció) i podien haver variat el resultat final, alló cert és que, dels 6.000 vots emesos, l'opció PSOE-BLOC n'ha rebut 1.200 a favor, front als 4.300 per al Partit Popular. Per tant, l'opció d'esquerra a La Nucia, té per davant una tasca que realitzar: representar al 20 % dels electors a l'Ajuntament nucier (amb el convenciment que en seràn molts més els ciutadans que representa l'opció esquerrana, malgrat el resultat electoral).
M'ha costat dos dies la recuperació física, de la pallissa electoral que ha suportat el meu cos. Però la bufetada electoral (no sols a La Nucia, sinó a tot arreu el País) que la dreta li ha encolomat a l'esquerra, em dona "dolor d'ànima" i tardaré temps en guarir-me i en perdre la picor. El meu enteniment és curt (en soc conscient), però no mai podré entendre, que la dreta d'aquest País, malgrat tot, millore resultats. Malgrat les corrupteles d'alguns personatges (Fabra i Cia.), o els grans fastos inútils (Visita del Papa), o les grans fanfàrries (obres faraóniques) i fins i tot, malgrat els desficacis (accidents, llistes d'espera, fracàs escolar, inseguretat, destrucció del medi-ambient, urbanisme depredador del paissatge, etc.) i a més a més, un endeutament galopant, que heretaran les futures generacions, malgrat tot dic, la dreta de Rita, de Camps, de Fabra, d'Alperi i... de Bernabé Cano, ha crescut en suport ciutadà. INVERSEMBLANT!!
Físicament estic recuperat per seguir al tall, alçant el mall i fent metros, però mentalment estic emboiregat, atabalat i he d'aclarir-me. Però com diu la saviesa popular: "no hi ha mal que cent anys dure".
Seguirem parlant-ne de tot plegat.
SaforWeb Intercanvi de Cibertires.
He estat un mes sense esciure, dedicat plenament a ajudar a uns amics que tenien necessitats. Si més no, els últims quinze dies de campanya electoral. Des de la pegada de cartell (la nit del 10.05) fins la jornada d'eleccions (27.05) que estigué fent d'interventor (durant 16 hores), he estat "al peu del canó" en servici permanent. La tasca ha estat esgotadora, donat la mancança de gent, d'ajudes i de pressupost.
Som una colla entusiasta, solidària i entregada al projecte, que ha fet força fins perdre l'alé. Què hi farem?... Fins i tot, hem estat una opció de nou encuny (PSOE-BLOC), amb poca projecció social, poca difusió mediàtica i poca força econòmica (mentre teníem 24 per a tot, l'altra opció competidora tenia 24 per a una festeta. Només en banderoles tenien gastades 46, pràcticament el doble que el nostre pressupost total). Així les coses, esperàvem ser esborrats del mapa polític local. Però no, no hem estat aniquil·lats, com desitjava el Partit Popular.
No ha pogut (el PP) treure's la pedra de la sabata. Amb tota la força que li dona el desgavell (diners i suport mediàtic "a cor que vols"), d'inauguracions d'obres, d'enflocar tot el poble, de la presió i coacció personal (durant els vuit anys en el govern municipal), doncs no ha conseguit que l'oposició a l'Ajuntament de La Nucia, deixe de fer el seu paper difusor i fiscalitzador, de la funció pública del govern nucier. La veu del grup PSOE-BLOC, serà l'amplificador que arribe a tots els racons del poble, del quefer diari del grup governant, el Partit Popular, tant per a bé, com per a mal, sense dubtes.
El poble ho ha demanat així. Encara que més de 3.000 electors s'han quedat a casa (abstenció) i podien haver variat el resultat final, alló cert és que, dels 6.000 vots emesos, l'opció PSOE-BLOC n'ha rebut 1.200 a favor, front als 4.300 per al Partit Popular. Per tant, l'opció d'esquerra a La Nucia, té per davant una tasca que realitzar: representar al 20 % dels electors a l'Ajuntament nucier (amb el convenciment que en seràn molts més els ciutadans que representa l'opció esquerrana, malgrat el resultat electoral).
M'ha costat dos dies la recuperació física, de la pallissa electoral que ha suportat el meu cos. Però la bufetada electoral (no sols a La Nucia, sinó a tot arreu el País) que la dreta li ha encolomat a l'esquerra, em dona "dolor d'ànima" i tardaré temps en guarir-me i en perdre la picor. El meu enteniment és curt (en soc conscient), però no mai podré entendre, que la dreta d'aquest País, malgrat tot, millore resultats. Malgrat les corrupteles d'alguns personatges (Fabra i Cia.), o els grans fastos inútils (Visita del Papa), o les grans fanfàrries (obres faraóniques) i fins i tot, malgrat els desficacis (accidents, llistes d'espera, fracàs escolar, inseguretat, destrucció del medi-ambient, urbanisme depredador del paissatge, etc.) i a més a més, un endeutament galopant, que heretaran les futures generacions, malgrat tot dic, la dreta de Rita, de Camps, de Fabra, d'Alperi i... de Bernabé Cano, ha crescut en suport ciutadà. INVERSEMBLANT!!
Físicament estic recuperat per seguir al tall, alçant el mall i fent metros, però mentalment estic emboiregat, atabalat i he d'aclarir-me. Però com diu la saviesa popular: "no hi ha mal que cent anys dure".
Seguirem parlant-ne de tot plegat.
SaforWeb Intercanvi de Cibertires.
Subscriure's a Missatges [Atom]
| 
