Bloc Nacionalista Valencià
dissabte, 2 / juny / 2007
Antígona
A les passades eleccions locals i autonòmiques del 27-M, es donaren resultats francament insospitables en qualsevol pronòstic fet a priori. No per la victòria (pressumible) del Partit Popular arreu, sinó sobretot, per l'aclaparadora magnitut de la victòria. Tant a nivell de País, com a l'àmbit local en que estem: Nucia.
A estat, al meu entendre, una contesa política dura, on ha guanyat qui no devia en la confrontació de la raó de la Veritat i la raó de la Política en la seua màxima expresió. La lluita pel poder polític al poble, ha mostrat fredament, la més dura i fraticida condició humana, com aquella mítica maledicció d'Edipo, rei ateniense, als seus fills Eteocles i Polínices. Al centre, Antígona, la tragèdia màxima de la llibertat, la família i el dret natural front al despotisme: la proclamació, al menys conceptual, de la civilizació europea i democràtica. Sófocles està viu, 2.500 anys després de la seua obra immortal.
Paradoxalment, una setmana després d'aquesta confrontació política i ciutadana a Nucia, podem gaudir de l'obra grega en autèntica representació teatral, sobre un escenari, interpretada per un grup independent de la faràndula, que ha vingut des de Sevilla, a participar el la IV Mostra de Teatre Amateur: el grup Sennsa Teatro. En els papers a destacar, Javier Martín "Creonte" i M. Paz Infante en "Antígona". La versió, la escenografia i la direcció ha estat de J.M. Mudarra: excel·lent!
Què curiós! en només uns dies en el temps, hem passat d'un mite grec portat a la més crua realitat política (les eleccions municipals), al mateix mite representat baix les bambolines (a l'Auditori de la Mediterrania). Era imprevissible la coincidència, però així ho ha volgut el bruixot atzarós. Què hi farem!...
Als pobles menuts de la nostra vella civilització, la política està mullada de les més ancestrals mitologies. No hi ha (no pot haver?) una democràcia real, autèntica, objectiva i imparcial. No pot ser. Com en la maledicció d'Edipo, les famílies i les nissagues, estan condemnades a una convivència dramàtica i a vegades tràgica fins i tot. Són anys i panys de lligams i de plets, d'ajuntaments i separacions, de fidels i de traïts, de sí però no, de "ni ara ni mai" però sempre, de ni tu ni jo ni ningú, o com diria aquella cançó, "antes muerta que sencilla".
Esta setmana a Nucia hem viscut dues Antígones. D'una banda, la real: un Creonte (Bernabé Cano) dur i implacable des del poder i una Antígona (Sònia Pérez) entregada a la contesa democràtica amb tota la feblessa de l'honestetad i transparència. D'altra banda, l'obra de Sófocles, l'obra central entre "Edipo Rey" i "Edipo en Colono", representada a l'Auditori de la Mediterrania. Dos retrats doncs, d'una mateixa realitat socio-política que envolta les nostres vides.
Re-viure Antígona, és l'esperança. Gràcies a la Regiduria de Cultura i a Julio Camacho. Sis seran les obres de teatro a gaudir en aquest poble de La Marina, durant tres caps de setmana, per declarar guanyador a un grup amateur, mitjançant votació popular. Llàstima, Julio, que l'Auditori no omplia el 50 % de l'aforo. Això cal arreglar-ho, doncs són molt poques les ocasions que la ciutadania de Nucia té per veure i gaudir de bon teatro.
Demà diumenge 3 de juny, el grup Martes Teatro de Madrid, representarà una obra de Tennesse Williams: "El zoo de cristal". Fantàstic!.
Estaré... i tant!.
SaforWeb Intercanvi de Cibertires.
A estat, al meu entendre, una contesa política dura, on ha guanyat qui no devia en la confrontació de la raó de la Veritat i la raó de la Política en la seua màxima expresió. La lluita pel poder polític al poble, ha mostrat fredament, la més dura i fraticida condició humana, com aquella mítica maledicció d'Edipo, rei ateniense, als seus fills Eteocles i Polínices. Al centre, Antígona, la tragèdia màxima de la llibertat, la família i el dret natural front al despotisme: la proclamació, al menys conceptual, de la civilizació europea i democràtica. Sófocles està viu, 2.500 anys després de la seua obra immortal.
Paradoxalment, una setmana després d'aquesta confrontació política i ciutadana a Nucia, podem gaudir de l'obra grega en autèntica representació teatral, sobre un escenari, interpretada per un grup independent de la faràndula, que ha vingut des de Sevilla, a participar el la IV Mostra de Teatre Amateur: el grup Sennsa Teatro. En els papers a destacar, Javier Martín "Creonte" i M. Paz Infante en "Antígona". La versió, la escenografia i la direcció ha estat de J.M. Mudarra: excel·lent!
Què curiós! en només uns dies en el temps, hem passat d'un mite grec portat a la més crua realitat política (les eleccions municipals), al mateix mite representat baix les bambolines (a l'Auditori de la Mediterrania). Era imprevissible la coincidència, però així ho ha volgut el bruixot atzarós. Què hi farem!...
Als pobles menuts de la nostra vella civilització, la política està mullada de les més ancestrals mitologies. No hi ha (no pot haver?) una democràcia real, autèntica, objectiva i imparcial. No pot ser. Com en la maledicció d'Edipo, les famílies i les nissagues, estan condemnades a una convivència dramàtica i a vegades tràgica fins i tot. Són anys i panys de lligams i de plets, d'ajuntaments i separacions, de fidels i de traïts, de sí però no, de "ni ara ni mai" però sempre, de ni tu ni jo ni ningú, o com diria aquella cançó, "antes muerta que sencilla".
Esta setmana a Nucia hem viscut dues Antígones. D'una banda, la real: un Creonte (Bernabé Cano) dur i implacable des del poder i una Antígona (Sònia Pérez) entregada a la contesa democràtica amb tota la feblessa de l'honestetad i transparència. D'altra banda, l'obra de Sófocles, l'obra central entre "Edipo Rey" i "Edipo en Colono", representada a l'Auditori de la Mediterrania. Dos retrats doncs, d'una mateixa realitat socio-política que envolta les nostres vides.
Re-viure Antígona, és l'esperança. Gràcies a la Regiduria de Cultura i a Julio Camacho. Sis seran les obres de teatro a gaudir en aquest poble de La Marina, durant tres caps de setmana, per declarar guanyador a un grup amateur, mitjançant votació popular. Llàstima, Julio, que l'Auditori no omplia el 50 % de l'aforo. Això cal arreglar-ho, doncs són molt poques les ocasions que la ciutadania de Nucia té per veure i gaudir de bon teatro.
Demà diumenge 3 de juny, el grup Martes Teatro de Madrid, representarà una obra de Tennesse Williams: "El zoo de cristal". Fantàstic!.
Estaré... i tant!.
SaforWeb Intercanvi de Cibertires.
Subscriure's a Missatges [Atom]
| 
