Bloc Nacionalista Valencià
dilluns, 11 / juny / 2007
Congrés Nacional
Aquest cap de setmana han ocorregut coses, a dins i a fora del País, que cal contemplar i estudiar. A França han hagut eleccions i la dreta de Sarkozy ha tret més d'un 40 % de suport, mentre el partit socialista ha anat per sota del 30 % de recolçament. La UMP ha dit en la seua plana:
A l'Estat espanyol ja coneixem els resultats de les passades eleccions del 27-M, on la dreta amb el Partit Popular, ha arrasat a tort i a dret per tot arreu.
Molts analistes, comentaristes, especialistes i sociòlegs, intenten encara esbrinar les causes o les circumstàncies que han provocat aquesta devallada de l'opció política esquerrana, que en alguns casos s'imputa al treball de camp dels propis polítics i els seus missatges i campanyes electorals i d'altres en parlen de "canvis socials" i maneres d'entendre la trajectòria que a pres "l'aldea global" i una societat del benestar neoliberal i apolítica.
Totes dues condicions són compatibles amb un resultat a l'alça que es dona arreu Europa en les passades eleccions: l'alt percentatge del partit de "l'abstenció" que ha guanyat tots els pronòstics més o menys optimistes. El "descrèdit" ha envaït la classe política dalt i baix del Pirineus i costarà a muntó recuperar la il·lusió del ciutadà per la política.
Al País Valencià, mirat més de prop, se poden fer altres lectures i anàlisi de resultats, tal com va fer el passat dissabte 9 de juny, el Bloc Nacionalista Valencià en el seu "Consell Nacional", celebrat a la ciutat de València. Podem recorrer a la informació dels mitjans valencians, com ara "El Mercantil Valenciano" o també a "El País"
SaforWeb Intercanvi de Cibertires.
Le changement est en marche
Les résultats du premier tour des élections législatives démontrent la volonté des Français « de donner un cap à la France » et de confirmer l’élan de l’élection présidentielle.
Però també a Bèlgica han hagut eleccions i també ha guanyat el partit democrata-cristià que estava a l'oposició. Guy Verhofstadt, Pimer Ministre belga del partit liberal, ha assumit la derrota en les dues càmeres legislatives (on per cert, el llindar d'entrada és del 5 % com al País Valencià) i ha presentat la seua dimissió.
A l'Estat espanyol ja coneixem els resultats de les passades eleccions del 27-M, on la dreta amb el Partit Popular, ha arrasat a tort i a dret per tot arreu.
Molts analistes, comentaristes, especialistes i sociòlegs, intenten encara esbrinar les causes o les circumstàncies que han provocat aquesta devallada de l'opció política esquerrana, que en alguns casos s'imputa al treball de camp dels propis polítics i els seus missatges i campanyes electorals i d'altres en parlen de "canvis socials" i maneres d'entendre la trajectòria que a pres "l'aldea global" i una societat del benestar neoliberal i apolítica.
Totes dues condicions són compatibles amb un resultat a l'alça que es dona arreu Europa en les passades eleccions: l'alt percentatge del partit de "l'abstenció" que ha guanyat tots els pronòstics més o menys optimistes. El "descrèdit" ha envaït la classe política dalt i baix del Pirineus i costarà a muntó recuperar la il·lusió del ciutadà per la política.
Al País Valencià, mirat més de prop, se poden fer altres lectures i anàlisi de resultats, tal com va fer el passat dissabte 9 de juny, el Bloc Nacionalista Valencià en el seu "Consell Nacional", celebrat a la ciutat de València. Podem recorrer a la informació dels mitjans valencians, com ara "El Mercantil Valenciano" o també a "El País"(en la foto: Penella, Maria Gràcia, Enric Morera i Nomdedéu)
També al País Valencià van guanyar a tot arreu, el Partit Popular i les seues polítiques mediàtiques i populistes. S'enfonsà el Partit Socialista (PSOE) i l'esquerra en general. L'única opció política progressista que ha "salvat els mobles", mantenint la fidelització dels seus electorat i fins i tot, millorant xifres, ha estat el BLOC que a més d'aumentar la força municipal amb 23 nous regidors i que tindrà força decisiva en 70 municipis del País, doncs ha abastat també una presència de dos diputats a Les Corts valencianes amb la coalició "Compromís pel País", junt a EU-VERDS.
Així les coses, El Consell Nacional que ha celebrat el Bloc aquest cap de setmana, ha estat unànime a l'hora d'aprovar els informes i resolucions que ha presentat Enric Morera i la seua Executiva Nacional. L'informe de campanya que ha presentat Lluís Miquel ha estat farcit de dades i ha demostrat la tasca feixuga que l'equip de campanya electoral ha realitzat, donant-li al partit un "cos" social que no tenia, aconseguint nous militants, nous simpatitzants i un suport social que supera perspectives prèvies. Damià Oliver va defensar la tasca municipal que tenen per davant els tres centenars de regidors aconseguits i sobretot, els 70 regidors que tenen clau de govern als seus municipis, citant-los i proposant la creació de l'Assemblea de Regidors, que disposarà del suport del partit en assessorament i ajuda logística. Finalment, Enric Morera va presentar les resolucions que havia d'aprovar el Consell i que tingué un unanimitat absoluta en el seu recolçament a la tasca política que duu endavant el BLOC.
Durant els debats i discursos, es va retirar la resolució que tenia prevista el corrent "Bloc Valencianista" i també fou esvaït el corrent progressista BES, si més no, després d'haver estat presentada la incorporació al Bloc, del partit Esquerra Valenciana que estava representat per Francesc Santacatalina que va intervindre al faristol, per saludar al Consell i celebrar la seua entrada amb el seu grup, que incorpora al Bloc aquella vessant d'esquerra i progressista que li ha mancat fins ara, davant d'un intent de "convergència centrada" que venia observant-se en els últims mesos. Santacatalina va remarcar el permanent estat electoral que cal viure, donada la proximitat de les eleccions estatals a deu mesos vista i ha fet recomanació d'anar a pel vot de l'esquerra decebuda, desil·lusionada i absentista del PSOE valencià.
La meua percepció de tot plegat, després de llegir, escoltar i parlar és que el Bloc està en un moment dolç i amb possibilitat de crèixer i consolidar un espai valencianista, progressista, integrador i nacional, que millore la seua projecció a l societat valenciana i abaste sobirania suficient per presentar en solitari una oferta política creïble i fiable que cal i li fa falta al País. Se diu que la debacle esquerrana ha estat al si del Partit Socialista (PSOE) que fins i tot ha perdut el referent local (PSPV) sota la direcció de Joan I. Pla, massa espanyolitzat en defensa del Govern Central que ha estat atacat permanentment pel tàndem Rajoy-Camps. Però aqesta devallada del suport socialista no ha estat sols a la campanya electoral i a les urnes, sinó que ve de lluny.
La primera "estocada" al PSPV li la donà Joan Lerma al afegir les sigles PSOE fa a muntó d'anys. La segona la pegà Joan Romero, amb aquella foto amb Zaplana a ran de l'AVL. Ara ha estat Joan I. Pla, amb el sí a l'Estatut de Camps i les seues propostes. Malaverany té el nom, Joan, al si del partit socialista valencià...
L'altra devallada significativa ha estat al PCPV d'EU. El "Compromís" ha salvat la cara a Glòria Marcos i el seu PC, aconseguint estar-hi a les Corts. Ha perdut la presència a l'Ajuntamet del Cap i Casal i els números diuen que ha estat superat per EiP en vots autonòmics. Així les coses, EiP i Bloc, tenen la majoria dintre del "Compromís" i podria ser que triaren al portaveu de la Camèra en perjudicar Glòria Marcos i el PCPV.
Venen dos mesos de xafogor i vacances, però a partir del nou curs que comença a setembre, el Bloc té molt a dir i no romandrà amb la boca tancada. Nous temps d'esperança, de treball i de trellat, cap a unes eleccions estatals a la propera primavera del 2008. Ahí estarem.
Així les coses, El Consell Nacional que ha celebrat el Bloc aquest cap de setmana, ha estat unànime a l'hora d'aprovar els informes i resolucions que ha presentat Enric Morera i la seua Executiva Nacional. L'informe de campanya que ha presentat Lluís Miquel ha estat farcit de dades i ha demostrat la tasca feixuga que l'equip de campanya electoral ha realitzat, donant-li al partit un "cos" social que no tenia, aconseguint nous militants, nous simpatitzants i un suport social que supera perspectives prèvies. Damià Oliver va defensar la tasca municipal que tenen per davant els tres centenars de regidors aconseguits i sobretot, els 70 regidors que tenen clau de govern als seus municipis, citant-los i proposant la creació de l'Assemblea de Regidors, que disposarà del suport del partit en assessorament i ajuda logística. Finalment, Enric Morera va presentar les resolucions que havia d'aprovar el Consell i que tingué un unanimitat absoluta en el seu recolçament a la tasca política que duu endavant el BLOC.
Durant els debats i discursos, es va retirar la resolució que tenia prevista el corrent "Bloc Valencianista" i també fou esvaït el corrent progressista BES, si més no, després d'haver estat presentada la incorporació al Bloc, del partit Esquerra Valenciana que estava representat per Francesc Santacatalina que va intervindre al faristol, per saludar al Consell i celebrar la seua entrada amb el seu grup, que incorpora al Bloc aquella vessant d'esquerra i progressista que li ha mancat fins ara, davant d'un intent de "convergència centrada" que venia observant-se en els últims mesos. Santacatalina va remarcar el permanent estat electoral que cal viure, donada la proximitat de les eleccions estatals a deu mesos vista i ha fet recomanació d'anar a pel vot de l'esquerra decebuda, desil·lusionada i absentista del PSOE valencià.La meua percepció de tot plegat, després de llegir, escoltar i parlar és que el Bloc està en un moment dolç i amb possibilitat de crèixer i consolidar un espai valencianista, progressista, integrador i nacional, que millore la seua projecció a l societat valenciana i abaste sobirania suficient per presentar en solitari una oferta política creïble i fiable que cal i li fa falta al País. Se diu que la debacle esquerrana ha estat al si del Partit Socialista (PSOE) que fins i tot ha perdut el referent local (PSPV) sota la direcció de Joan I. Pla, massa espanyolitzat en defensa del Govern Central que ha estat atacat permanentment pel tàndem Rajoy-Camps. Però aqesta devallada del suport socialista no ha estat sols a la campanya electoral i a les urnes, sinó que ve de lluny.
La primera "estocada" al PSPV li la donà Joan Lerma al afegir les sigles PSOE fa a muntó d'anys. La segona la pegà Joan Romero, amb aquella foto amb Zaplana a ran de l'AVL. Ara ha estat Joan I. Pla, amb el sí a l'Estatut de Camps i les seues propostes. Malaverany té el nom, Joan, al si del partit socialista valencià...
L'altra devallada significativa ha estat al PCPV d'EU. El "Compromís" ha salvat la cara a Glòria Marcos i el seu PC, aconseguint estar-hi a les Corts. Ha perdut la presència a l'Ajuntamet del Cap i Casal i els números diuen que ha estat superat per EiP en vots autonòmics. Així les coses, EiP i Bloc, tenen la majoria dintre del "Compromís" i podria ser que triaren al portaveu de la Camèra en perjudicar Glòria Marcos i el PCPV.
Venen dos mesos de xafogor i vacances, però a partir del nou curs que comença a setembre, el Bloc té molt a dir i no romandrà amb la boca tancada. Nous temps d'esperança, de treball i de trellat, cap a unes eleccions estatals a la propera primavera del 2008. Ahí estarem.
SaforWeb Intercanvi de Cibertires.
Subscriure's a Missatges [Atom]
| 
