Bloc Nacionalista Valencià

Vaig seguir amb interés el Plé d'Investidura que oferí la TVV-Punt2, en el matí d'ahir 25 de Juny i la percepció obtinguda seria ben expresada amb el títol d'un llibre de Joan Fuster, que diu: "El descrèdit de la realitat".


Tot just el mateix títol que fa servir Joan Francesc Mira per signar un article d'opinió al diari Avui del passat 16 de Juny, dissabte.

Dues vessant té el discurs d'investidura que surt del propi candidat Francesc Camps: D'una banda, l'aire triunfal, "campions", "som els millors"... d'altra, el futur (propostes, promeses, projectes, reivindicacions...). Ha començat la campanya a les Generals del proper Març-2008.

L'oposició fa un altre discurs, òbviament, recordant-li al President interí (encara no investit), tot allò que reflexa la realitat del País. Una realitat que el cap del Partit Popular no reconeix, no vol, insistint en la seua propaganda valencianista: "som l'enveja" d'Espanya i del món. Camps ha invitat a Pla, a les seues reivindicacions "valencianes": Aigua, Financiació, Infraestructures. Per la seua part Pla li demana a Camps, acords i consens negociats amb Madrid, Aragó, Castella la Manxa, etc. i també recordant que hi ha eleccions al 2008.

• 
  LA REALITAT NO COMPTA, al costat de dosis massives de propaganda; la realitat no té cap crèdit, comparada amb l'al·lucinació. (Diu J.F. Mira en el seu article).

Tot seguit, l'autor reflexa dades de caire econòmic, recollides de l'últim informe del Comité Económico y Social sobre distribució de la renda a l'Estat Espanyol, on els valencians reculen respecte d'altres autonomies:

• l'any 2006, els índexs del producte interior brut respecte a la mitjana espanyola eren els següents: Madrid 130, País Basc 128, Navarra 126, Catalunya 118, Balears 110, Aragó 107, La Rioja 106. Aquests són els "rics", els que superen la mitjana. Vostès hi han vist el País Valencià?: jo tampoc. Aquest detall, però, no és obstacle perquè els dirigents valencians del PP, des del temps de Zaplana fins a Francisco Camps, passant per les intervencions electorals de Mariano Rajoy, i pels noticiaris de Canal 9, o per tota la premsa de dreta (o siga, quasi tota la premsa), afirmen de manera solemne, permanent i emfàtica, que la "Comunitat Valenciana" és líder a Espanya i a Europa, la millor, la que avança en una marxa triomfal imparable, la que els altres envegen (sobretot Catalunya, ja se sap) perquè és la que més creix i progressa.
  

Doncs si el País Valencià no esta capdavanter amb els més rics de l'Estat Espanyol, anem a veure per sota de la taula on estem realment:

• ... Cantàbria i Castella-Lleó es situen lleugerament per sota de la mitjana espanyola, en els índexs 98 i 95 respectivament. I ara sí, ara ve el País Valencià: amb el 91, a penes tres dècimes per damunt de Ceuta. Ceuta, doncs, és el nostre nivell. Per sota, hi ha només els "pobres" clàssics: al nord Galícia, i al sud tota la resta. Ara bé, el fet és que els valencians cada any que passa som més lluny dels rics (el 2002 érem al 95,7, ara al 91, i baixant), i cada any més a prop dels pobres. Això és progrés, això és triomfar, això és ser líders i envejats per tothom.

Sí, ara sí, ahí estem, a la cua. Però si se'n parla de l'index del PIB (Producte interior brut), podem mirar altres paràmetres, com ara la producció industrial:

• la davallada és igualment constant: l'any 2005 l'increment de l'oferta industrial valenciana va ser del 3,2%, i a Espanya el 5,8% ; l'any 2006, el 2,9% i el 5,4% respectivament. Perdem punts, doncs, acceleradament. I ara no tinc temps per donar xifres comparatives d'inversió pública, d'inversió de l'Estat, d'inversió en ferrocarrils, carreteres i comunicacions. Ni de la proporció de places hospitalàries i escolars, i altres cosetes sense importància: si no som els últims, ens hi acostem implacablement. I al costat, senyores i senyors, la prestidigitació, el malabarisme verbal, la propaganda triomfal, l'ordre que, contra la realitat, hi estableix el somni o l'al·lucinació, o la paranoia.

Tanmateix, no sols les xifres i barems comparatius contradiuen el discurs malabar del nostre Molt Honorable, sinó que també les reivindicacions polítiques desacrediten la realitat per entrar en un panorama virtual.

El pacte per l'Estatut, ha estat un nyap que no val per a un futur exigent i de progrés. No sols (malgrat la "clàusula Camps"), s'han quedat enrere en el tema de financiació, per la qual cosa plantegen recurs d'inconstitucionalitat contra altres Estatuts aprovats al Parlament Espanyol, com el de Catalunya o Andalussia, que van per davant i mirant el futur, sinó que fins i tot tenim conflicte amb el Govern Central per aplicar Lleis Estatutaries, contràries a la jurisprudencia civil de l'Estat. Ens referim a la Llei de Règim Econòmic Matrimonial Valencià, una peça clau en la recuperació del dret foral valencià. Només onze articles d'aquesta Llei, estan en conflicte amb la Constitució. Així doncs tenim (de moment) dos fronts de conflicte per causa del nostre Estatut, pactat entre PP i PSOE del PV.

On anem?... (al precipici, com les ovelles que arribades al penyasegat, les de darrere empenten a les de davant i una rere l'altra, totes despenyades? pensat i fet!).