Bloc Nacionalista Valencià

Aigua i finançació, dos eixos del discurs d'investidura del PP-PSOE, del President Francesc Camps. Millor dit l'eix central de supervivència del País valencià, que està expoliat amb aquesta inèrcia. Perquè demanar aigua per una banda i donar-la per una altra són incongruències que xerriquegen com un eix mal engreixat i desajustat.

Al seu blog personal, el Secretari General del BLOC-Compromís, Enric Morera, parlamentari de recent incorporació, en parla ben claret com l'aigua reivindicada:

President de la Generalitat, Francisco Camps. Ha jurat hui el seu càrrec i ha fet un pronunciament a les Corts Valencianes. Diu que té emoció i devoció per la nostra terra. Nosaltres també. Però per a les persones que participem del projecte del BLOC, la nostra terra i la seua gent són el centre de la nostra acció política. Però quan nosaltres parlem de la nostra terra parlem d’un País que mai no hem fet, i que poc a poc anem construint. Camps parla de tres provincias i un poble invertebrat. Diu que hem aportat molt al conjunt d’Espanya, estic d’acord, massa, fins al punt que som contribuents nats al conjunt de l’estat des de fa molts anys, ens han xuplat fins el moll de l’os i per contra estem a la cua en benestar social. Diu que cal reequilibrar i que serà exigent. Molt bé cal exigir ara que el govern central és socialista. No va gosar obrir la boca mentre governava Aznar. Caldrà, per tant, exigir, reclamar, cercar un nou marc de finançament, inversions de l’Estat com cal, d’acord amb la població….ah!, i l’aigua, sí ha parlat d’aigua. I nosaltres volem parlar d’aigua. Cal començar reclamant el 430 h3 que el pacte entre Bono i Zaplana, el pacte de la Conca del Xúquer, ens van furtar. Una aigua dels valencians per a que quatre latifundistes de La Manchuela facen uns conreus subvencionats per la Unió Europea. I així ens va. El Xúquer quasi mort, l’Albufera en perill, els agricultors valencians sense aigua. Endavant, reivindiquem els nostres drets i comencen per l’aigua que el PP i el PSOE ens van furtar amb nocturnitat i traidoria. Vam pagar el pantà d’Alarcón i els drets són nostres, consolidats per sentències del Tribunal Suprem. Reivindiquem Honorable Camps, però sempre, no per fer un victimisme hipòcrita.

Està clar que hi ha maneres de fer política, una real i clara i una altra virtual i falaç.

SaforWeb Intercanvi de Cibertires.