Bloc Nacionalista Valencià
dilluns, 10 / desembre / 2007
Nocturnitat i alevosia
Des d'aleshores, L'alcoià i l'alacantí i altres comarques del sud, s'han quedat afectats per l'apagada del repetidor de la Carrasqueta. Què hi farem?...
El passat 27 d'abril (primer intent) no ho van aconseguir, donat el recolçament social i polític que l'ACPV va rebre, amb una participació "in situ" d'unes 300 persones, a les portes de les instal·lacions, en un dia fred i plujós a cor que vols:
Aquesta vegada, amb nocturnitat i alevosia, sense avisar al propietari (ACPV), han portat a efecte el seu propòsit desficaciat i destrellatat:
ACPV: 'Si d'una banda només hi ha agressions, com es pot continuar dient que tot va bé?'
Toni Gisbert, portaveu de l'entitat, critica el govern valencià pel tancament de TV3 però també el català, per no haver-lo sabut evitar · Tècnics de la Generalitat Valenciana han precintat la Carrasqueta aquesta nit
Acció Cultural del País Valencià ha qualificat de fet molt greu el tancament, ahir a les deu de la nit, del repetidor de TV3 a la Carrasqueta. Els tècnics de la Generalitat Valenciana hi van entrar sense avisar, per evitar una concentració ciutadana que hauria pogut evitar el cessament de les emissions, com va passar el 27 d'abril.
No s'enten l'actitut i l'estratègia política del Govern Valencià. No s'enten quin és l'objectiu d'aquesta operació política, si més no, quan s'informa als mitjans que el triangle Estat i Autonomies valenciana-catalana, estan gestionant l'acord de "reciprocitat" que fes viable aquesta operació d'entesa i legalització.
El propi Vicent Partal, director del diari virtual "Vilaweb", escriu una editorial carregada de dades i sense opinió, plena de perplexitat, que té interés per a la seua reproducció:
La Carrasqueta: fets, i no paraules
Fet: anit funcionaris del govern valencià van entrar al repetidor de La Carrasqueta i van tancar les emissions de TV3. Fet: Barrionuevo i Zaplana havien intentat tots dos tancar aquestes emissions i no van poder perquè la Generalitat de Catalunya, Jordi Pujol, s'hi va plantar. Fet: ara ha estat diferent. Fet: tot arrenca de que Montilla (quan era ministre) i Puigcercós (quan no era encara conseller) van demanar a ACPV canviar a digital per a poder fer un favor a La Sexta amb la freqüència analògica. El pacte implicava, segons ells, guanyar per a sempre quatre cadenes en digital al País Valencià. Fet: Montilla i Puigcercós ara estan callats i han oblidat el que van prometre. Fet: després de més de vint anys Alacant no veu TV3.
Fet: el president de la Generalitat de Catalunya encara és hora que diga alguna cosa. Fet: el conseller de cultura de la Generalitat de Catalunya afirma que està a punt d'arribar a un acord per a poder veure legalment TV3 al País Valencià. Fet: durant més de vint anys TV3 s'ha vist de forma il·legal però s'ha vist. Fet: ara no es veu com a mínim ja a Alacant. Fet: l'acord que preveu el conseller inclou com a màxim la possibilitat de que es veja només TV3 i en qualsevol cas condemna Canal33, 3/24 i K3. Fet: la Generalitat de Catalunya ha afirmat sempre que tancar un repetidor seria un gest hostil de la Generalitat Valenciana. Fet: ja l'han tancat.
Fet; assegurar la recepció de TV3 al País Valencià era tan senzill com que el ministre Clos recordara a la Generalitat Valenciana que aquella freqüència era del ministeri i que, per tant, la Generalitat Valenciana no tenia res a dir-hi. Fet: per això precisament el ministre Montilla l'havia cedit a ACPV, perquè era seua. I per això l'encara no conseller Puigcercós estava allí: per a garantir que no hi hauria problemes. Fet: hi ha hagut tots els problemes.
Fet: tots s'han embolicat fins a l'extrem que el ministre Clos ha atorgat a la Generalitat Valenciana un repetidor per a veure les teles de les "comunitats veïnes", sense escriure-hi cap referència a l'arrel del problema: els valencians hem demostrat de sobre al llarg d'anys que volem veure la tele en català. Fet: la Generalitat Valenciana ja ha dit que té un acord per a veure la tele de Múrcia -comunitat veïna, efectivament. Fet: no hi ha cap acord amb la Generalitat de Catalunya i si el hi ha serà totalment de mínims, només una cadena, les altres tres condemnades.
Fet: El PSC i Esquerra Republicana van demanar un favor a Acció Cultural del País Valencià, oferint-li a canvi la seguretat de que l'epopeia de l'emissió de TV3 al País Valencià quedaria finalment solventada amb èxit perquè passaria a emetre en digital, per freqüència del ministeri i augmentaria de dos a quatre canals. Fet: el resultat és que ja no es veu TV3 -de moment a Alacant.
Paraules: em vaig apuntar al nacionalisme quan encara vivia Franco i jo era menor d'edat. Paraules: recorde pocs dies més tristos que avui, quan tinc la sensació que m'han clavat un punyal en l'esquena els meus, els de més amunt de l'Ebre. Meus? I ara què president Montilla? I ara què conseller Puigcercòs? I ara què conseller Tresserras?
Vicent Partal director@vilaweb.cat
M'he quedat embarbesclat, a l'assabentar-me de tot plegat.
SaforWeb Intercanvi de Cibertires.
dijous, 30 / agost / 2007
Maneres... (VII)
En aquella ocasió centralitzava la reflexió a ran de la pilota valenciana i la mancança de suport que se li dona des de la Conselleria d'Esports de La Generalitat i les Regiduries d'alguns Ajuntaments. Però, ara i ací, vull ampliar l'àmbit d'actuació de la política esportiva que emana del Partit Popular, una política absolutament d'aparador, on té primacia la imatge elitista i de projecció internacional, tenint a l'esport de base i a les infraestructures per a la seua pràctica, sota mínims i neguits de subvencions i suport econòmic tant necessari.
Hui, 30 d'agost, al diari El Mercantil Valenciano, m'he trobat amb la feina feta. Un article inserit en les pàgines d'opinió, reflexa absolutament aclaridora, l'anàlisi de la política esportiva que està fent la Generalitat Valenciana i la seua manera de governar. Son maneres!.
No cal traduir l'article, que paga la pena, incloure complet i tal com ha estat escrit i publicat, sense interferir ni interpretar el seu to i el seu esperit crític:
Sense comentaris...Una política deportiva de escaparate
JEANETTE SEGARRA
El deporte se ha convertido, en los albores del siglo XXI, en un claro indicador de calidad de vida. Se ha podido comprobar que los países con más alto nivel de práctica deportiva son los más desarrollados y con mayor calidad de vida. También el prestigio territorial está considerado uno de los motivos que impulsa la intervención de los poderes públicos en el deporte. Los Estados y las comunidades ofrecen apoyo al deporte de elite y al espectáculo deportivo, en aras a que su representación en el exterior refleje el estadio o nivel deportivo en que se encuentra ese territorio o la calidad de vida de su población. Éste es el principal argumento que ha utilizado el PP en la Comunitat para invertir cantidades astronómicas de dinero público en grandes eventos deportivos que, además, se han convertido en el tema estrella de su programa de política deportiva. Como ejemplos más destacados, los cánones pagados para atraer a la Copa del América (105 millones de euros), el Gran Premio de Fórmula 1 (26 millones anuales), u otros ejemplos menos notorios como: el de las carreras de GP2 en el circuito de Cheste (tres millones anuales durante tres años), el Mundial de Atletismo indoor (12 millones), el patrocinio de la camiseta de la selección española de baloncesto (un millón; dinero que sale directamente del capítulo de gastos del Consell Valencià de l´Esport), el patrocinio del desafío español en la Copa de la América (más de ocho millones), etc.El argumento del prestigio territorial, de situar a Valencia en los niveles más altos del deporte, puede resultar engañoso. Está demostrado que, con un apoyo exclusivo al alto nivel sin que haya una base que lo sustente, no se consigue un aumento de la práctica deportiva entre la población y, por lo tanto, no se consigue, realmente, un estadio deportivo más avanzado.Lamentablemente, continuamos comprobando cómo una epidemia, denominada obesidad, se escampa entre nuestra población, mientras que los programas deportivos que se ofrecen desde el Consell sólo destinan 240.000 euros (40 millones de las antiguas pesetas) al fomento del deporte escolar (menos que en 1995). ¿Cómo es posible que los valencianos sean cada vez más sedentarios, tal como refleja la propia encuesta de salud de la Generalitat, y, sin embargo, el Consell no promueve ninguna campaña para estimular la práctica deportiva? Los ayuntamientos están abandonados a su suerte y, en el mejor de los casos, reciben, tarde, subvenciones insuficientes para la construcción de instalaciones deportivas. Eso sí, se considera un mérito, cuando no un requisito, para adjudicar las ayudas que en ese municipio gobierne un alcalde del PP.Otro de los motivos por los que los poderes públicos fomentan el deporte es el de dotar de un sentimiento territorial a la ciudadanía. Nos alegramos cuando un deportista valenciano consigue un gran éxito deportivo; sin embargo, cada día son menos los valencianos que participan en los clubes y equipos más representativos de nuestra Comunitat: ¿cuántas atletas valencianas tiene en este momento el equipo femenino de atletismo Terra i Mar, uno de los clubes sufragados con fondos públicos pertenecientes a todos los valencianos?¿Qué está pasando en nuestra Comunitat?, ¿cómo podemos sentirnos orgullosos de nuestro deporte, si cada vez son menos los valencianos y valencianas que participan de él? Por otro lado, ¿qué ayudas recibe la pilota valenciana, un deporte tan nuestro?, ¿qué estrategias y/o políticas conocemos para que, realmente, se generalice entre nuestros jóvenes?, ¿cuándo estará terminada la ciudad de la pilota, prometida por Zaplana en la campaña electoral de 1995? y ¿cómo se gestionará? Ridícula es la aportación de 10.000 euros a la investigación en deportes, o los ridículos 30.000 euros destinados a la formación, por no hablar de las escasas ayudas a las federaciones, las más bajas de toda España. Incluso el programa estrella de este verano, denominado A la mar, sólo presta servicio a un escaso número de escolares (unos 12.000), cuando sólo en ESO hay más de 350.000 escolares en la Comunitat. ¿Es ésta la política del Consell para aprovechar el evento de la Copa del América, y extender la afición a las actividades náuticas entre la población? Como decíamos al principio, la apuesta por los grandes eventos deportivos no aumenta el nivel deportivo de la Comunitat, no garantiza, por sí sola, un mayor número de practicantes si no va acompañada por otras medidas destinadas a potenciar la base deportiva. Es claro que en promoción del deporte entre la población, el Consell de Camps suspende y, lo que es peor, este suspenso puede arrastrarnos a una situación absurda: que seamos una Comunitat con gran prestigio deportivo en el mundo y en la que menos nivel de práctica deportiva tenga su población.
*Portavoz de temas deportivos del PSPV en las Corts.
SaforWeb Intercanvi de Cibertires.
dimecres, 1 / agost / 2007
Escoltisme
Eren quarts de vuit del matí 1 d'agost, quan pujant xano-xano la costera del turó El Calvari, he oït un corn... -Seràn almogàvers?. No, no estem a l'Edat Mitjana. Seràn els Maulets?. No, d'això fa tres-cents anys, de la desfeta d'Almansa-...
De bell nou, el corn fent la crida -Segona vegada i estic ben aprop, seran doncs ells, els Scouts. I arribe dalt la carena i allí estan, a peu de la creu, reunits i apaivagats.
Agafe la càmera tot seguit i encara arribe a gravar el tercer toc de corn que crida a la reunió. Un acte a l'albir del dia 1 d'agost que recorda aquell primer d'agost de 1907, quan es fundà el moviment Scout, sota la direcció de Banden Powell, allà a Anglaterra, amb un grup d'una vintena de xiques que donaren peu a l'escoltisme modern, que a tot arreu del món abasta més de 28 milions de persones.
Un testimoniatge fotogràfic queda insert al Bloc de Nucia, per a fer història nuciera. El nombròs grup Scout allì reunit, renovà les "promeses scouts" que venen a dir això:
"Yo prometo por mi honor hacer de cuanto de mi dependa para cumplir mis deberes para con mi conciencia y mi sociedad, ayudar al prójimo en toda circunstancia y seguir fielmente la Ley Scout"
Clar que la "Llei Scout", diu alguna cosa més, com açò mateix:
1. El Scout cifra su honor en ser digno de confianza.
2. El Scout es leal.
3. El Scout es útil y servicial.
4. El Scout es amigo de todos y hermano de los demás Scouts.
5. El Scout es cortés y educado.
6. El Scout ama y respeta la naturaleza.
7. El Scout es responsable y no deja nada a medias.
8. El Scout es animoso ante peligros y dificultades.
9. El Scout es austero y respeta el bien ajeno.
10. El Scout es limpio, sano y puro en pensamientos, palabras y acciones.
Puc afegir que he gaudit d'una bona estona de germanor, en un acte social i cívic important, si més no, donat la quantitat de gent jove que envolta aquesta mena de moviments humans en la que hi han posades les esperances d'un món millor. Endavant sempre!
SaforWeb Intercanvi de Cibertires.
diumenge, 8 / juliol / 2007
Maneres... (VI)
Aquest any 2007, ha estat un any de "centenaris" a celebrar-commemorar.Tres-cents anys des de la "Desfeta d'Almansa" (25 d'abril),
Tres-cents anys del "Decreto de Nueva Planta" (29 de juny) i ara...
La Nucia està de festa. Celebra el 302 aniversari de la seua "Carta Pobla". Des de fa dos anys (2005) quan va celebrar el tercer centenari, l'Ajuntament ha declarat aquesta data del 9 de juliol com a festa local.
Per celebrar-ho a cor que vols, ha organitzat alguns actes de caire turístic, com el "mercadet medieval" o el "castell de focs artificials", així com concerts a l'Auditori de Les Nits amb L'Ham de Foc (música folk) i a La Font de La Favara, amb The World Orchestra (solistes de corda i plectre).El que no ha fet l'Ajuntament enguany, ha estat l'Acte Institucional que promovia l'Alcalde, realitzant un "plenari extraordinari", al bell mig del carrer, fent-lo un acte socio-polític per al poble. Enguany ja no cal, que les properes eleccions seran d'ací a quatre anys i no paga la pena...
És força curiós contemplar l'espectacle que promociona el Partit Popular (Rajoy, Zaplana, Acebes) i el realitzat abans i sempre (Fraga, Aznar), sobre la indisolubilitat de l'Estat Espanyol. Ni parlar-ne!. Tenen la Constitució per símbol (Carta Magna, diuen) i defensen una Espanya unida i tancada, fent llenya per a la foguera, els Estatuts, Les Autonomies, els Nacionalismes, els Sobiranistes, etc.
Els del partit socialista PSOE, no es queden darrere, en la seua visió espanyolista-centralista, com hem pogut apreciar en el recent "Debat de la Nació" i l'acarament hagut entre Zapatero i Agustí Cerdà d'ERC. Ufff...
I clar! Fa què pensar açò. D'una banda, no es pot parlar (tabú) de fragmentar Espanya. Ni referendums, ni autodeterminació, ni independències, ni sobiranies, ni separatistes, ni romanços... ni tant se val una Espanya Federal ("Donde estan los federales, sr. Cerdà" -li deia Zapatero al portaveu d'Esquerra Republicana).
D'altra banda, festa a bombo i platerets, per celebrar "UNA SEGREGACIÓ" que es va produir fa 302 anys: La Nucia va deixar de pertànyer a la Baronia de Polop i va rebre de l'autoritat reial, la "Carta Pobla" que li donava personalitat pròpia, llibertat, independència per administrar-se i la possibilitat de decidir els seu propi futur. Fantàstic! I ara tenim el pler de celebrar-ho. Xe què bo!.
Però... quines incongruències, no?
SaforWeb Intercanvi de Cibertires.
dilluns, 2 / juliol / 2007
Maneres... (V) de finançaments
Reflexió (fragments) recollida al diari virtual "annanoticies.com" sobre la financiació dels diferents Estatuts d'Autonomia, a ran del recurs de F. Camps al Constitucional, sobre l'Estatut d'Andalusia.
Perquè anem a veure, de què ens ha servit tanta prudència, tantes ofrenar noves glòries si resulta que qualsevol de la resta de comunitats tindran un estatut més potent que nosaltres? En qüestió de finançament, l’aspecte més important de tot estatut, la majoria d’ells, per no dir tots, es basen en els mateixos criteris: autonomia , suficiència, garantia i austeritat financera, responsabilitat fiscal, lleialtat institucional solidaritat, anivellament…, però cadascun d’ells agrana cap a sa casa. Això com l’estatut basc diu “La gestió, liquidació, recaptació i inspecció de tots els impostos les portarà a cap cada Diputació Foral (article 41, b)”, el català que “la gestió, la recaptació, la liquidació i la inspecció de tots els tributs propis de la Generalitat de Catalunya, corresponen a l’Agència Tributària de Catalunya (article 204,1)”, l’andalús “per llei es crearà una Agència Tributària a la que s’encomanarà la gestió, liquidació, recaptació i inspecció de tots els tributs propis (article 181,2)” i, a més a més, té la disposició addicional tercera, -aquesta és la que suposadament ha emprenyat el president- que diu “La inversió destinada a Andalusia serà equivalent al pes de la població andalusa sobre el conjunt de l’estat per un període de sis anys”, doncs bé, resulta que l’Estatut valencià el tema del finançament no el té satisfactòriament resolt.L'autor de la reflexió, Vicent Luna, també assenyala:
Els bascos recapten tots els impostos, els catalans i andalusos tenen la seua Agència Tributària autònoma i a més a més s’asseguren, fins i tot per un període de temps concret, les seues inversions. I els valencians? El nostre estatut, a més de no recollir ni la meitat de tributs que les altres comunitats tenen cedits, ni d’assegurar-se unes inversions com l’andalusa i catalana, parla molt vagament del model de finançament. L’article 69 diu “L’aplicació dels tributs de la Generalitat s’encomana al Servei Tributari Valencià, en règim de descentralització funcional”. En poques paraules, no tindrem una Agència Tributària pròpia ni unes inversions assegurades.
Camps no hi està d’acord en la clàusula de finançament dels estatuts català i andalús, doncs està convençut que són anticonstitucionals. Però en realitat no té res a fer, el mateix Mariano Rajoy ha dit que el text andalús “És inequívocament constitucional”. I és que en aquest tema, com en tants altres, els valencians estem collint faves.Si recordem una mica, el president Camps, amb el visiplau del socialista Pla, van tindre molta pressa per ser els primers en presentar la reforma de l’Estatut valencià. Llavors tot van ser lloances a un estatut que havia de ser model a seguir per la resta d’autonomies. Doncs bé, ara ha quedat demostrat que aquelles presses, aquella redacció no consensuada amb la societat civil, aquell redactat que pretenia ser prudent, poc ambiciós i que no molestara l’Espanya profunda, ha quedat entre la resta de reformes estatutàries com l’últim pet de l’orgue. De bell nou, els valencians tenim un estatut descafeïnat i hem perdut una oportunitat històrica per posar-nos al nivell de les comunitats històriques.A la fi i resumint, diu:
“El model de finançament basc, el millor de tots doncs són amos dels seus diners, es basa en els Concerts econòmics, el català en el PIB i l’andalús en el total de la població, però i el valencià? Els valencians no tenim model, el nostre model és esperar les engrunes, allò que ens vullguen donar, però, això sí, som i serem els més solidaris, els més prudents, els més lleials, els més…”Bo! Està tot explicat. Hi ha maneres de fer política i també de fer el ridícul... clar!
SaforWeb Intercanvi de Cibertires.
dijous, 28 / juny / 2007
Maneres...(IV)
Al seu blog personal, el Secretari General del BLOC-Compromís, Enric Morera, parlamentari de recent incorporació, en parla ben claret com l'aigua reivindicada:
President de la Generalitat, Francisco Camps. Ha jurat hui el seu càrrec i ha fet un pronunciament a les Corts Valencianes. Diu que té emoció i devoció per la nostra terra. Nosaltres també. Però per a les persones que participem del projecte del BLOC, la nostra terra i la seua gent són el centre de la nostra acció política. Però quan nosaltres parlem de la nostra terra parlem d’un País que mai no hem fet, i que poc a poc anem construint. Camps parla de tres provincias i un poble invertebrat. Diu que hem aportat molt al conjunt d’Espanya, estic d’acord, massa, fins al punt que som contribuents nats al conjunt de l’estat des de fa molts anys, ens han xuplat fins el moll de l’os i per contra estem a la cua en benestar social. Diu que cal reequilibrar i que serà exigent. Molt bé cal exigir ara que el govern central és socialista. No va gosar obrir la boca mentre governava Aznar. Caldrà, per tant, exigir, reclamar, cercar un nou marc de finançament, inversions de l’Estat com cal, d’acord amb la població….ah!, i l’aigua, sí ha parlat d’aigua. I nosaltres volem parlar d’aigua. Cal començar reclamant el 430 h3 que el pacte entre Bono i Zaplana, el pacte de la Conca del Xúquer, ens van furtar. Una aigua dels valencians per a que quatre latifundistes de La Manchuela facen uns conreus subvencionats per la Unió Europea. I així ens va. El Xúquer quasi mort, l’Albufera en perill, els agricultors valencians sense aigua. Endavant, reivindiquem els nostres drets i comencen per l’aigua que el PP i el PSOE ens van furtar amb nocturnitat i traidoria. Vam pagar el pantà d’Alarcón i els drets són nostres, consolidats per sentències del Tribunal Suprem. Reivindiquem Honorable Camps, però sempre, no per fer un victimisme hipòcrita.
Està clar que hi ha maneres de fer política, una real i clara i una altra virtual i falaç.
SaforWeb Intercanvi de Cibertires.
dimarts, 26 / juny / 2007
Maneres...(III)
Vaig seguir amb interés el Plé d'Investidura que oferí la TVV-Punt2, en el matí d'ahir 25 de Juny i la percepció obtinguda seria ben expresada amb el títol d'un llibre de Joan Fuster, que diu: "El descrèdit de la realitat".
Tot just el mateix títol que fa servir Joan Francesc Mira per signar un article d'opinió al diari Avui del passat 16 de Juny, dissabte.
Dues vessant té el discurs d'investidura que surt del propi candidat Francesc Camps: D'una banda, l'aire triunfal, "campions", "som els millors"... d'altra, el futur (propostes, promeses, projectes, reivindicacions...). Ha començat la campanya a les Generals del proper Març-2008.
L'oposició fa un altre discurs, òbviament, recordant-li al President interí (encara no investit), tot allò que reflexa la realitat del País. Una realitat que el cap del Partit Popular no reconeix, no vol, insistint en la seua propaganda valencianista: "som l'enveja" d'Espanya i del món. Camps ha invitat a Pla, a les seues reivindicacions "valencianes": Aigua, Financiació, Infraestructures. Per la seua part Pla li demana a Camps, acords i consens negociats amb Madrid, Aragó, Castella la Manxa, etc. i també recordant que hi ha eleccions al 2008.
LA REALITAT NO COMPTA, al costat de dosis massives de propaganda; la realitat no té cap crèdit, comparada amb l'al·lucinació. (Diu J.F. Mira en el seu article).
Tot seguit, l'autor reflexa dades de caire econòmic, recollides de l'últim informe del Comité Económico y Social sobre distribució de la renda a l'Estat Espanyol, on els valencians reculen respecte d'altres autonomies:
- l'any 2006, els índexs del producte interior brut respecte a la mitjana espanyola eren els següents: Madrid 130, País Basc 128, Navarra 126, Catalunya 118, Balears 110, Aragó 107, La Rioja 106. Aquests són els "rics", els que superen la mitjana. Vostès hi han vist el País Valencià?: jo tampoc. Aquest detall, però, no és obstacle perquè els dirigents valencians del PP, des del temps de Zaplana fins a Francisco Camps, passant per les intervencions electorals de Mariano Rajoy, i pels noticiaris de Canal 9, o per tota la premsa de dreta (o siga, quasi tota la premsa), afirmen de manera solemne, permanent i emfàtica, que la "Comunitat Valenciana" és líder a Espanya i a Europa, la millor, la que avança en una marxa triomfal imparable, la que els altres envegen (sobretot Catalunya, ja se sap) perquè és la que més creix i progressa.
Doncs si el País Valencià no esta capdavanter amb els més rics de l'Estat Espanyol, anem a veure per sota de la taula on estem realment:
- ... Cantàbria i Castella-Lleó es situen lleugerament per sota de la mitjana espanyola, en els índexs 98 i 95 respectivament. I ara sí, ara ve el País Valencià: amb el 91, a penes tres dècimes per damunt de Ceuta. Ceuta, doncs, és el nostre nivell. Per sota, hi ha només els "pobres" clàssics: al nord Galícia, i al sud tota la resta. Ara bé, el fet és que els valencians cada any que passa som més lluny dels rics (el 2002 érem al 95,7, ara al 91, i baixant), i cada any més a prop dels pobres. Això és progrés, això és triomfar, això és ser líders i envejats per tothom.
Sí, ara sí, ahí estem, a la cua. Però si se'n parla de l'index del PIB (Producte interior brut), podem mirar altres paràmetres, com ara la producció industrial:
- la davallada és igualment constant: l'any 2005 l'increment de l'oferta industrial valenciana va ser del 3,2%, i a Espanya el 5,8% ; l'any 2006, el 2,9% i el 5,4% respectivament. Perdem punts, doncs, acceleradament. I ara no tinc temps per donar xifres comparatives d'inversió pública, d'inversió de l'Estat, d'inversió en ferrocarrils, carreteres i comunicacions. Ni de la proporció de places hospitalàries i escolars, i altres cosetes sense importància: si no som els últims, ens hi acostem implacablement. I al costat, senyores i senyors, la prestidigitació, el malabarisme verbal, la propaganda triomfal, l'ordre que, contra la realitat, hi estableix el somni o l'al·lucinació, o la paranoia.
Tanmateix, no sols les xifres i barems comparatius contradiuen el discurs malabar del nostre Molt Honorable, sinó que també les reivindicacions polítiques desacrediten la realitat per entrar en un panorama virtual.
El pacte per l'Estatut, ha estat un nyap que no val per a un futur exigent i de progrés. No sols (malgrat la "clàusula Camps"), s'han quedat enrere en el tema de financiació, per la qual cosa plantegen recurs d'inconstitucionalitat contra altres Estatuts aprovats al Parlament Espanyol, com el de Catalunya o Andalussia, que van per davant i mirant el futur, sinó que fins i tot tenim conflicte amb el Govern Central per aplicar Lleis Estatutaries, contràries a la jurisprudencia civil de l'Estat. Ens referim a la Llei de Règim Econòmic Matrimonial Valencià, una peça clau en la recuperació del dret foral valencià. Només onze articles d'aquesta Llei, estan en conflicte amb la Constitució. Així doncs tenim (de moment) dos fronts de conflicte per causa del nostre Estatut, pactat entre PP i PSOE del PV.
On anem?... (al precipici, com les ovelles que arribades al penyasegat, les de darrere empenten a les de davant i una rere l'altra, totes despenyades? pensat i fet!).
SaforWeb Intercanvi de Cibertires.
Subscriure's a Missatges [Atom]
| 
