Bloc Nacionalista Valenci�

Nocturnitat i alevosia

2007-12-10T10:40:00.000Z

S�. Diumenge 9.12 (del pont de la Pur�ssima) i a les deu de la nit, en plena foscor i alevosia, el Govern de Francesc Camps ha executat el "taqncament" del repetidor de senyal televisiva de TV3 que t� a la Serra de la Carrasqueta (Xixona), l'ACPV, Acci� Cultural del Pa�s Valenci�.

Des d'aleshores, L'alcoi� i l'alacant� i altres comarques del sud, s'han quedat afectats per l'apagada del repetidor de la Carrasqueta. Qu� hi farem?...

El passat 27 d'abril (primer intent) no ho van aconseguir, donat el recol�ament social i pol�tic que l'ACPV va rebre, amb una participaci� "in situ" d'unes 300 persones, a les portes de les instal�lacions, en un dia fred i pluj�s a cor que vols:

Aquesta vegada, amb nocturnitat i alevosia, sense avisar al propietari (ACPV), han portat a efecte el seu prop�sit desficaciat i destrellatat:

ACPV: 'Si d'una banda nom�s hi ha agressions, com es pot continuar dient que tot va b�?'
Toni Gisbert, portaveu de l'entitat, critica el govern valenci� pel tancament de TV3 per� tamb� el catal�, per no haver-lo sabut evitar � T�cnics de la Generalitat Valenciana han precintat la Carrasqueta aquesta nit

Acci� Cultural del Pa�s Valenci� ha qualificat de fet molt greu el tancament, ahir a les deu de la nit, del repetidor de TV3 a la Carrasqueta. Els t�cnics de la Generalitat Valenciana hi van entrar sense avisar, per evitar una concentraci� ciutadana que hauria pogut evitar el cessament de les emissions, com va passar el 27 d'abril.

No s'enten l'actitut i l'estrat�gia pol�tica del Govern Valenci�. No s'enten quin �s l'objectiu d'aquesta operaci� pol�tica, si m�s no, quan s'informa als mitjans que el triangle Estat i Autonomies valenciana-catalana, estan gestionant l'acord de "reciprocitat" que fes viable aquesta operaci� d'entesa i legalitzaci�.

El propi Vicent Partal, director del diari virtual "Vilaweb", escriu una editorial carregada de dades i sense opini�, plena de perplexitat, que t� inter�s per a la seua reproducci�:

La Carrasqueta: fets, i no paraules
Fet: anit funcionaris del govern valenci� van entrar al repetidor de La Carrasqueta i van tancar les emissions de TV3. Fet: Barrionuevo i Zaplana havien intentat tots dos tancar aquestes emissions i no van poder perqu� la Generalitat de Catalunya, Jordi Pujol, s'hi va plantar. Fet: ara ha estat diferent. Fet: tot arrenca de que Montilla (quan era ministre) i Puigcerc�s (quan no era encara conseller) van demanar a ACPV canviar a digital per a poder fer un favor a La Sexta amb la freq��ncia anal�gica. El pacte implicava, segons ells, guanyar per a sempre quatre cadenes en digital al Pa�s Valenci�. Fet: Montilla i Puigcerc�s ara estan callats i han oblidat el que van prometre. Fet: despr�s de m�s de vint anys Alacant no veu TV3.

Fet: el president de la Generalitat de Catalunya encara �s hora que diga alguna cosa. Fet: el conseller de cultura de la Generalitat de Catalunya afirma que est� a punt d'arribar a un acord per a poder veure legalment TV3 al Pa�s Valenci�. Fet: durant m�s de vint anys TV3 s'ha vist de forma il�legal per� s'ha vist. Fet: ara no es veu com a m�nim ja a Alacant. Fet: l'acord que preveu el conseller inclou com a m�xim la possibilitat de que es veja nom�s TV3 i en qualsevol cas condemna Canal33, 3/24 i K3. Fet: la Generalitat de Catalunya ha afirmat sempre que tancar un repetidor seria un gest hostil de la Generalitat Valenciana. Fet: ja l'han tancat.

Fet; assegurar la recepci� de TV3 al Pa�s Valenci� era tan senzill com que el ministre Clos recordara a la Generalitat Valenciana que aquella freq��ncia era del ministeri i que, per tant, la Generalitat Valenciana no tenia res a dir-hi. Fet: per aix� precisament el ministre Montilla l'havia cedit a ACPV, perqu� era seua. I per aix� l'encara no conseller Puigcerc�s estava all�: per a garantir que no hi hauria problemes. Fet: hi ha hagut tots els problemes.

Fet: tots s'han embolicat fins a l'extrem que el ministre Clos ha atorgat a la Generalitat Valenciana un repetidor per a veure les teles de les "comunitats ve�nes", sense escriure-hi cap refer�ncia a l'arrel del problema: els valencians hem demostrat de sobre al llarg d'anys que volem veure la tele en catal�. Fet: la Generalitat Valenciana ja ha dit que t� un acord per a veure la tele de M�rcia -comunitat ve�na, efectivament. Fet: no hi ha cap acord amb la Generalitat de Catalunya i si el hi ha ser� totalment de m�nims, nom�s una cadena, les altres tres condemnades.

Fet: El PSC i Esquerra Republicana van demanar un favor a Acci� Cultural del Pa�s Valenci�, oferint-li a canvi la seguretat de que l'epopeia de l'emissi� de TV3 al Pa�s Valenci� quedaria finalment solventada amb �xit perqu� passaria a emetre en digital, per freq��ncia del ministeri i augmentaria de dos a quatre canals. Fet: el resultat �s que ja no es veu TV3 -de moment a Alacant.

Paraules: em vaig apuntar al nacionalisme quan encara vivia Franco i jo era menor d'edat. Paraules: recorde pocs dies m�s tristos que avui, quan tinc la sensaci� que m'han clavat un punyal en l'esquena els meus, els de m�s amunt de l'Ebre. Meus? I ara qu� president Montilla? I ara qu� conseller Puigcerc�s? I ara qu� conseller Tresserras?
Vicent Partal director@vilaweb.cat

M'he quedat embarbesclat, a l'assabentar-me de tot plegat.

Maneres... (VII)

2007-08-30T16:18:00.000+01:00

Parlava el mes passat sobre la "pol�tica d'aparador" que est� realitzant el Partit Popular a l'ombra del President de la Generalitat i d'alguns Alcaldes dels nostres pobles. Parlava aleshores, sobre la "Formula 1" i les seues despeses, en el meu bloc "Parlem de pilota valenciana" en aquesta entrada: F�RMULA 1

En aquella ocasi� centralitzava la reflexi� a ran de la pilota valenciana i la mancan�a de suport que se li dona des de la Conselleria d'Esports de La Generalitat i les Regiduries d'alguns Ajuntaments. Per�, ara i ac�, vull ampliar l'�mbit d'actuaci� de la pol�tica esportiva que emana del Partit Popular, una pol�tica absolutament d'aparador, on t� primacia la imatge elitista i de projecci� internacional, tenint a l'esport de base i a les infraestructures per a la seua pr�ctica, sota m�nims i neguits de subvencions i suport econ�mic tant necessari.

Hui, 30 d'agost, al diari El Mercantil Valenciano, m'he trobat amb la feina feta. Un article inserit en les p�gines d'opini�, reflexa absolutament aclaridora, l'an�lisi de la pol�tica esportiva que est� fent la Generalitat Valenciana i la seua manera de governar. Son maneres!.

No cal traduir l'article, que paga la pena, incloure complet i tal com ha estat escrit i publicat, sense interferir ni interpretar el seu to i el seu esperit cr�tic:

Una pol�tica deportiva de escaparate
JEANETTE SEGARRA
El deporte se ha convertido, en los albores del siglo XXI, en un claro indicador de calidad de vida. Se ha podido comprobar que los pa�ses con m�s alto nivel de pr�ctica deportiva son los m�s desarrollados y con mayor calidad de vida. Tambi�n el prestigio territorial est� considerado uno de los motivos que impulsa la intervenci�n de los poderes p�blicos en el deporte. Los Estados y las comunidades ofrecen apoyo al deporte de elite y al espect�culo deportivo, en aras a que su representaci�n en el exterior refleje el estadio o nivel deportivo en que se encuentra ese territorio o la calidad de vida de su poblaci�n. �ste es el principal argumento que ha utilizado el PP en la Comunitat para invertir cantidades astron�micas de dinero p�blico en grandes eventos deportivos que, adem�s, se han convertido en el tema estrella de su programa de pol�tica deportiva. Como ejemplos m�s destacados, los c�nones pagados para atraer a la Copa del Am�rica (105 millones de euros), el Gran Premio de F�rmula 1 (26 millones anuales), u otros ejemplos menos notorios como: el de las carreras de GP2 en el circuito de Cheste (tres millones anuales durante tres a�os), el Mundial de Atletismo indoor (12 millones), el patrocinio de la camiseta de la selecci�n espa�ola de baloncesto (un mill�n; dinero que sale directamente del cap�tulo de gastos del Consell Valenci� de l�Esport), el patrocinio del desaf�o espa�ol en la Copa de la Am�rica (m�s de ocho millones), etc.El argumento del prestigio territorial, de situar a Valencia en los niveles m�s altos del deporte, puede resultar enga�oso. Est� demostrado que, con un apoyo exclusivo al alto nivel sin que haya una base que lo sustente, no se consigue un aumento de la pr�ctica deportiva entre la poblaci�n y, por lo tanto, no se consigue, realmente, un estadio deportivo m�s avanzado.Lamentablemente, continuamos comprobando c�mo una epidemia, denominada obesidad, se escampa entre nuestra poblaci�n, mientras que los programas deportivos que se ofrecen desde el Consell s�lo destinan 240.000 euros (40 millones de las antiguas pesetas) al fomento del deporte escolar (menos que en 1995). �C�mo es posible que los valencianos sean cada vez m�s sedentarios, tal como refleja la propia encuesta de salud de la Generalitat, y, sin embargo, el Consell no promueve ninguna campa�a para estimular la pr�ctica deportiva? Los ayuntamientos est�n abandonados a su suerte y, en el mejor de los casos, reciben, tarde, subvenciones insuficientes para la construcci�n de instalaciones deportivas. Eso s�, se considera un m�rito, cuando no un requisito, para adjudicar las ayudas que en ese municipio gobierne un alcalde del PP.Otro de los motivos por los que los poderes p�blicos fomentan el deporte es el de dotar de un sentimiento territorial a la ciudadan�a. Nos alegramos cuando un deportista valenciano consigue un gran �xito deportivo; sin embargo, cada d�a son menos los valencianos que participan en los clubes y equipos m�s representativos de nuestra Comunitat: �cu�ntas atletas valencianas tiene en este momento el equipo femenino de atletismo Terra i Mar, uno de los clubes sufragados con fondos p�blicos pertenecientes a todos los valencianos?�Qu� est� pasando en nuestra Comunitat?, �c�mo podemos sentirnos orgullosos de nuestro deporte, si cada vez son menos los valencianos y valencianas que participan de �l? Por otro lado, �qu� ayudas recibe la pilota valenciana, un deporte tan nuestro?, �qu� estrategias y/o pol�ticas conocemos para que, realmente, se generalice entre nuestros j�venes?, �cu�ndo estar� terminada la ciudad de la pilota, prometida por Zaplana en la campa�a electoral de 1995? y �c�mo se gestionar�? Rid�cula es la aportaci�n de 10.000 euros a la investigaci�n en deportes, o los rid�culos 30.000 euros destinados a la formaci�n, por no hablar de las escasas ayudas a las federaciones, las m�s bajas de toda Espa�a. Incluso el programa estrella de este verano, denominado A la mar, s�lo presta servicio a un escaso n�mero de escolares (unos 12.000), cuando s�lo en ESO hay m�s de 350.000 escolares en la Comunitat. �Es �sta la pol�tica del Consell para aprovechar el evento de la Copa del Am�rica, y extender la afici�n a las actividades n�uticas entre la poblaci�n? Como dec�amos al principio, la apuesta por los grandes eventos deportivos no aumenta el nivel deportivo de la Comunitat, no garantiza, por s� sola, un mayor n�mero de practicantes si no va acompa�ada por otras medidas destinadas a potenciar la base deportiva. Es claro que en promoci�n del deporte entre la poblaci�n, el Consell de Camps suspende y, lo que es peor, este suspenso puede arrastrarnos a una situaci�n absurda: que seamos una Comunitat con gran prestigio deportivo en el mundo y en la que menos nivel de pr�ctica deportiva tenga su poblaci�n.
*Portavoz de temas deportivos del PSPV en las Corts.

Sense comentaris...

Escoltisme

2007-08-01T10:43:00.000+01:00

He matinat. Tenia una cita for�a atractiva. El Grup Scout de Nucia havia convocat a tot aficionat a l'escoltisme, al tur� El Calvari, a les vuit del mat� si fa no fa, per celebrar amb un acte s�mb�lic, el "I Centenari de l'Escoltisme 1997-2007", fent una mena d'acampada i l'acte subliminal de renovaci� de promeses scouts.

Eren quarts de vuit del mat� 1 d'agost, quan pujant xano-xano la costera del tur� El Calvari, he o�t un corn... -Ser�n almog�vers?. No, no estem a l'Edat Mitjana. Ser�n els Maulets?. No, d'aix� fa tres-cents anys, de la desfeta d'Almansa-...

De bell nou, el corn fent la crida -Segona vegada i estic ben aprop, seran doncs ells, els Scouts. I arribe dalt la carena i all� estan, a peu de la creu, reunits i apaivagats.

Agafe la c�mera tot seguit i encara arribe a gravar el tercer toc de corn que crida a la reuni�. Un acte a l'albir del dia 1 d'agost que recorda aquell primer d'agost de 1907, quan es fund� el moviment Scout, sota la direcci� de Banden Powell, all� a Anglaterra, amb un grup d'una vintena de xiques que donaren peu a l'escoltisme modern, que a tot arreu del m�n abasta m�s de 28 milions de persones.

Un testimoniatge fotogr�fic queda insert al Bloc de Nucia, per a fer hist�ria nuciera. El nombr�s grup Scout all� reunit, renov� les "promeses scouts" que venen a dir aix�:

"Yo prometo por mi honor hacer de cuanto de mi dependa para cumplir mis deberes para con mi conciencia y mi sociedad, ayudar al pr�jimo en toda circunstancia y seguir fielmente la Ley Scout"

Clar que la "Llei Scout", diu alguna cosa m�s, com a�� mateix:

1. El Scout cifra su honor en ser digno de confianza.
2. El Scout es leal.
3. El Scout es �til y servicial.
4. El Scout es amigo de todos y hermano de los dem�s Scouts.
5. El Scout es cort�s y educado.
6. El Scout ama y respeta la naturaleza.
7. El Scout es responsable y no deja nada a medias.
8. El Scout es animoso ante peligros y dificultades.
9. El Scout es austero y respeta el bien ajeno.
10. El Scout es limpio, sano y puro en pensamientos, palabras y acciones.

Puc afegir que he gaudit d'una bona estona de germanor, en un acte social i c�vic important, si m�s no, donat la quantitat de gent jove que envolta aquesta mena de moviments humans en la que hi han posades les esperances d'un m�n millor. Endavant sempre!

Maneres... (VI)

2007-07-08T22:56:00.000+01:00

Aquest any 2007, ha estat un any de "centenaris" a celebrar-commemorar.

Tres-cents anys des de la "Desfeta d'Almansa" (25 d'abril),

Tres-cents anys del "Decreto de Nueva Planta" (29 de juny) i ara...

La Nucia est� de festa. Celebra el 302 aniversari de la seua "Carta Pobla". Des de fa dos anys (2005) quan va celebrar el tercer centenari, l'Ajuntament ha declarat aquesta data del 9 de juliol com a festa local.

Per celebrar-ho a cor que vols, ha organitzat alguns actes de caire tur�stic, com el "mercadet medieval" o el "castell de focs artificials", aix� com concerts a l'Auditori de Les Nits amb L'Ham de Foc (m�sica folk) i a La Font de La Favara, amb The World Orchestra (solistes de corda i plectre).

El que no ha fet l'Ajuntament enguany, ha estat l'Acte Institucional que promovia l'Alcalde, realitzant un "plenari extraordinari", al bell mig del carrer, fent-lo un acte socio-pol�tic per al poble. Enguany ja no cal, que les properes eleccions seran d'ac� a quatre anys i no paga la pena...

�s for�a curi�s contemplar l'espectacle que promociona el Partit Popular (Rajoy, Zaplana, Acebes) i el realitzat abans i sempre (Fraga, Aznar), sobre la indisolubilitat de l'Estat Espanyol. Ni parlar-ne!. Tenen la Constituci� per s�mbol (Carta Magna, diuen) i defensen una Espanya unida i tancada, fent llenya per a la foguera, els Estatuts, Les Autonomies, els Nacionalismes, els Sobiranistes, etc.

Els del partit socialista PSOE, no es queden darrere, en la seua visi� espanyolista-centralista, com hem pogut apreciar en el recent "Debat de la Naci�" i l'acarament hagut entre Zapatero i Agust� Cerd� d'ERC. Ufff...

I clar! Fa qu� pensar a��. D'una banda, no es pot parlar (tab�) de fragmentar Espanya. Ni referendums, ni autodeterminaci�, ni independ�ncies, ni sobiranies, ni separatistes, ni roman�os... ni tant se val una Espanya Federal ("Donde estan los federales, sr. Cerd�" -li deia Zapatero al portaveu d'Esquerra Republicana).

D'altra banda, festa a bombo i platerets, per celebrar "UNA SEGREGACI�" que es va produir fa 302 anys: La Nucia va deixar de pert�nyer a la Baronia de Polop i va rebre de l'autoritat reial, la "Carta Pobla" que li donava personalitat pr�pia, llibertat, independ�ncia per administrar-se i la possibilitat de decidir els seu propi futur. Fant�stic! I ara tenim el pler de celebrar-ho. Xe qu� bo!.

Per�... quines incongru�ncies, no?

Maneres... (V) de finan�aments

2007-07-02T22:17:00.000+01:00

Aiii! l'Estatutet de la vergonya, del pacte (Camps-Pla), de les presses...

Reflexi� (fragments) recollida al diari virtual "annanoticies.com" sobre la financiaci� dels diferents Estatuts d'Autonomia, a ran del recurs de F. Camps al Constitucional, sobre l'Estatut d'Andalusia.

Perqu� anem a veure, de qu� ens ha servit tanta prud�ncia, tantes ofrenar noves gl�ries si resulta que qualsevol de la resta de comunitats tindran un estatut m�s potent que nosaltres? En q�esti� de finan�ament, l�aspecte m�s important de tot estatut, la majoria d�ells, per no dir tots, es basen en els mateixos criteris: autonomia , sufici�ncia, garantia i austeritat financera, responsabilitat fiscal, lleialtat institucional solidaritat, anivellament�, per� cadascun d�ells agrana cap a sa casa. Aix� com l�estatut basc diu �La gesti�, liquidaci�, recaptaci� i inspecci� de tots els impostos les portar� a cap cada Diputaci� Foral (article 41, b)�, el catal� que �la gesti�, la recaptaci�, la liquidaci� i la inspecci� de tots els tributs propis de la Generalitat de Catalunya, corresponen a l�Ag�ncia Tribut�ria de Catalunya (article 204,1)�, l�andal�s �per llei es crear� una Ag�ncia Tribut�ria a la que s�encomanar� la gesti�, liquidaci�, recaptaci� i inspecci� de tots els tributs propis (article 181,2)� i, a m�s a m�s, t� la disposici� addicional tercera, -aquesta �s la que suposadament ha emprenyat el president- que diu �La inversi� destinada a Andalusia ser� equivalent al pes de la poblaci� andalusa sobre el conjunt de l�estat per un per�ode de sis anys�, doncs b�, resulta que l�Estatut valenci� el tema del finan�ament no el t� satisfact�riament resolt.
Els bascos recapten tots els impostos, els catalans i andalusos tenen la seua Ag�ncia Tribut�ria aut�noma i a m�s a m�s s�asseguren, fins i tot per un per�ode de temps concret, les seues inversions. I els valencians? El nostre estatut, a m�s de no recollir ni la meitat de tributs que les altres comunitats tenen cedits, ni d�assegurar-se unes inversions com l�andalusa i catalana, parla molt vagament del model de finan�ament. L�article 69 diu �L�aplicaci� dels tributs de la Generalitat s�encomana al Servei Tributari Valenci�, en r�gim de descentralitzaci� funcional�. En poques paraules, no tindrem una Ag�ncia Tribut�ria pr�pia ni unes inversions assegurades.

L'autor de la reflexi�, Vicent Luna, tamb� assenyala:

Camps no hi est� d�acord en la cl�usula de finan�ament dels estatuts catal� i andal�s, doncs est� conven�ut que s�n anticonstitucionals. Per� en realitat no t� res a fer, el mateix Mariano Rajoy ha dit que el text andal�s ��s inequ�vocament constitucional�. I �s que en aquest tema, com en tants altres, els valencians estem collint faves.Si recordem una mica, el president Camps, amb el visiplau del socialista Pla, van tindre molta pressa per ser els primers en presentar la reforma de l�Estatut valenci�. Llavors tot van ser lloances a un estatut que havia de ser model a seguir per la resta d�autonomies. Doncs b�, ara ha quedat demostrat que aquelles presses, aquella redacci� no consensuada amb la societat civil, aquell redactat que pretenia ser prudent, poc ambici�s i que no molestara l�Espanya profunda, ha quedat entre la resta de reformes estatut�ries com l��ltim pet de l�orgue. De bell nou, els valencians tenim un estatut descafe�nat i hem perdut una oportunitat hist�rica per posar-nos al nivell de les comunitats hist�riques.

A la fi i resumint, diu:

�El model de finan�ament basc, el millor de tots doncs s�n amos dels seus diners, es basa en els Concerts econ�mics, el catal� en el PIB i l�andal�s en el total de la poblaci�, per� i el valenci�? Els valencians no tenim model, el nostre model �s esperar les engrunes, all� que ens vullguen donar, per�, aix� s�, som i serem els m�s solidaris, els m�s prudents, els m�s lleials, els m�s��

Bo! Est� tot explicat. Hi ha maneres de fer pol�tica i tamb� de fer el rid�cul... clar!

Maneres...(IV)

2007-06-28T10:58:00.000+01:00

Aigua i finan�aci�, dos eixos del discurs d'investidura del PP-PSOE, del President Francesc Camps. Millor dit l'eix central de superviv�ncia del Pa�s valenci�, que est� expoliat amb aquesta in�rcia. Perqu� demanar aigua per una banda i donar-la per una altra s�n incongru�ncies que xerriquegen com un eix mal engreixat i desajustat.

Al seu blog personal, el Secretari General del BLOC-Comprom�s, Enric Morera, parlamentari de recent incorporaci�, en parla ben claret com l'aigua reivindicada:

President de la Generalitat, Francisco Camps. Ha jurat hui el seu c�rrec i ha fet un pronunciament a les Corts Valencianes. Diu que t� emoci� i devoci� per la nostra terra. Nosaltres tamb�. Per� per a les persones que participem del projecte del BLOC, la nostra terra i la seua gent s�n el centre de la nostra acci� pol�tica. Per� quan nosaltres parlem de la nostra terra parlem d�un Pa�s que mai no hem fet, i que poc a poc anem construint. Camps parla de tres provincias i un poble invertebrat. Diu que hem aportat molt al conjunt d�Espanya, estic d�acord, massa, fins al punt que som contribuents nats al conjunt de l�estat des de fa molts anys, ens han xuplat fins el moll de l�os i per contra estem a la cua en benestar social. Diu que cal reequilibrar i que ser� exigent. Molt b� cal exigir ara que el govern central �s socialista. No va gosar obrir la boca mentre governava Aznar. Caldr�, per tant, exigir, reclamar, cercar un nou marc de finan�ament, inversions de l�Estat com cal, d�acord amb la poblaci�.ah!, i l�aigua, s� ha parlat d�aigua. I nosaltres volem parlar d�aigua. Cal comen�ar reclamant el 430 h3 que el pacte entre Bono i Zaplana, el pacte de la Conca del X�quer, ens van furtar. Una aigua dels valencians per a que quatre latifundistes de La Manchuela facen uns conreus subvencionats per la Uni� Europea. I aix� ens va. El X�quer quasi mort, l�Albufera en perill, els agricultors valencians sense aigua. Endavant, reivindiquem els nostres drets i comencen per l�aigua que el PP i el PSOE ens van furtar amb nocturnitat i traidoria. Vam pagar el pant� d�Alarc�n i els drets s�n nostres, consolidats per sent�ncies del Tribunal Suprem. Reivindiquem Honorable Camps, per� sempre, no per fer un victimisme hip�crita.

Est� clar que hi ha maneres de fer pol�tica, una real i clara i una altra virtual i fala�.

Maneres...(III)

2007-06-26T09:13:00.000+01:00

Vaig seguir amb inter�s el Pl� d'Investidura que ofer� la TVV-Punt2, en el mat� d'ahir 25 de Juny i la percepci� obtinguda seria ben expresada amb el t�tol d'un llibre de Joan Fuster, que diu: "El descr�dit de la realitat".

Tot just el mateix t�tol que fa servir Joan Francesc Mira per signar un article d'opini� al diari Avui del passat 16 de Juny, dissabte.

Dues vessant t� el discurs d'investidura que surt del propi candidat Francesc Camps: D'una banda, l'aire triunfal, "campions", "som els millors"... d'altra, el futur (propostes, promeses, projectes, reivindicacions...). Ha comen�at la campanya a les Generals del proper Mar�-2008.

L'oposici� fa un altre discurs, �bviament, recordant-li al President inter� (encara no investit), tot all� que reflexa la realitat del Pa�s. Una realitat que el cap del Partit Popular no reconeix, no vol, insistint en la seua propaganda valencianista: "som l'enveja" d'Espanya i del m�n. Camps ha invitat a Pla, a les seues reivindicacions "valencianes": Aigua, Financiaci�, Infraestructures. Per la seua part Pla li demana a Camps, acords i consens negociats amb Madrid, Arag�, Castella la Manxa, etc. i tamb� recordant que hi ha eleccions al 2008.

LA REALITAT NO COMPTA, al costat de dosis massives de propaganda; la realitat no t� cap cr�dit, comparada amb l'al�lucinaci�. (Diu J.F. Mira en el seu article).

Tot seguit, l'autor reflexa dades de caire econ�mic, recollides de l'�ltim informe del Comit� Econ�mico y Social sobre distribuci� de la renda a l'Estat Espanyol, on els valencians reculen respecte d'altres autonomies:

l'any 2006, els �ndexs del producte interior brut respecte a la mitjana espanyola eren els seg�ents: Madrid 130, Pa�s Basc 128, Navarra 126, Catalunya 118, Balears 110, Arag� 107, La Rioja 106. Aquests s�n els "rics", els que superen la mitjana. Vost�s hi han vist el Pa�s Valenci�?: jo tampoc. Aquest detall, per�, no �s obstacle perqu� els dirigents valencians del PP, des del temps de Zaplana fins a Francisco Camps, passant per les intervencions electorals de Mariano Rajoy, i pels noticiaris de Canal 9, o per tota la premsa de dreta (o siga, quasi tota la premsa), afirmen de manera solemne, permanent i emf�tica, que la "Comunitat Valenciana" �s l�der a Espanya i a Europa, la millor, la que avan�a en una marxa triomfal imparable, la que els altres envegen (sobretot Catalunya, ja se sap) perqu� �s la que m�s creix i progressa.

Doncs si el Pa�s Valenci� no esta capdavanter amb els m�s rics de l'Estat Espanyol, anem a veure per sota de la taula on estem realment:

... Cant�bria i Castella-Lle� es situen lleugerament per sota de la mitjana espanyola, en els �ndexs 98 i 95 respectivament. I ara s�, ara ve el Pa�s Valenci�: amb el 91, a penes tres d�cimes per damunt de Ceuta. Ceuta, doncs, �s el nostre nivell. Per sota, hi ha nom�s els "pobres" cl�ssics: al nord Gal�cia, i al sud tota la resta. Ara b�, el fet �s que els valencians cada any que passa som m�s lluny dels rics (el 2002 �rem al 95,7, ara al 91, i baixant), i cada any m�s a prop dels pobres. Aix� �s progr�s, aix� �s triomfar, aix� �s ser l�ders i envejats per tothom.

S�, ara s�, ah� estem, a la cua. Per� si se'n parla de l'index del PIB (Producte interior brut), podem mirar altres par�metres, com ara la producci� industrial:

la davallada �s igualment constant: l'any 2005 l'increment de l'oferta industrial valenciana va ser del 3,2%, i a Espanya el 5,8% ; l'any 2006, el 2,9% i el 5,4% respectivament. Perdem punts, doncs, acceleradament. I ara no tinc temps per donar xifres comparatives d'inversi� p�blica, d'inversi� de l'Estat, d'inversi� en ferrocarrils, carreteres i comunicacions. Ni de la proporci� de places hospital�ries i escolars, i altres cosetes sense import�ncia: si no som els �ltims, ens hi acostem implacablement. I al costat, senyores i senyors, la prestidigitaci�, el malabarisme verbal, la propaganda triomfal, l'ordre que, contra la realitat, hi estableix el somni o l'al�lucinaci�, o la paranoia.

Tanmateix, no sols les xifres i barems comparatius contradiuen el discurs malabar del nostre Molt Honorable, sin� que tamb� les reivindicacions pol�tiques desacrediten la realitat per entrar en un panorama virtual.

El pacte per l'Estatut, ha estat un nyap que no val per a un futur exigent i de progr�s. No sols (malgrat la "cl�usula Camps"), s'han quedat enrere en el tema de financiaci�, per la qual cosa plantegen recurs d'inconstitucionalitat contra altres Estatuts aprovats al Parlament Espanyol, com el de Catalunya o Andalussia, que van per davant i mirant el futur, sin� que fins i tot tenim conflicte amb el Govern Central per aplicar Lleis Estatutaries, contr�ries a la jurisprudencia civil de l'Estat. Ens referim a la Llei de R�gim Econ�mic Matrimonial Valenci�, una pe�a clau en la recuperaci� del dret foral valenci�. Nom�s onze articles d'aquesta Llei, estan en conflicte amb la Constituci�. Aix� doncs tenim (de moment) dos fronts de conflicte per causa del nostre Estatut, pactat entre PP i PSOE del PV.

On anem?... (al precipici, com les ovelles que arribades al penyasegat, les de darrere empenten a les de davant i una rere l'altra, totes despenyades? pensat i fet!).

Sant Joan

2007-06-23T12:15:00.001+01:00

FOGUERA DE SANT JOAN

Ha estat celebrada aquesta festa estiuenca, la celebraci� del solstici d'estiu, a Nucia, en la nit del 22/23 de Juny, a l'esplanada de l'Ermita Sant Rafel.

La revetla ha estat organitzada per la Penya El Sarag�ell que organitza enguany les Festes Patronals i ha oferit un sopar de germanor entre els seus membres i tot el poble nucier ha estat invitat a la celebraci�. L'esplanada de l'Ermita ha estat for�a concurrida des de les 21 hores del dia 22 i ha durat fins la matinada del 23, pegant-li foc a la costalada de llenya i fustes, tot just a la mitja nit, seguint el ritual que a tot arreu del Pa�s �s proclama amb les fogueres de Sant Joan. La Regina dels Majorals-2006 ha estat invitada a encendre la traca que transmet la for�a del foc a la costalada i que ha calat r�pidament, produint flames gegants i figures dibuixades en la nit, que inspiren desitjos, antoixos, amoretes i fins i tot, purificaci� de malastrugances.

La Foguera de Sant Joan de Nucia, mostra l'espectre virtual i fantasmag�ric, en les flames purificadores. Hi ha alg�n esperit de la malastrugan�a al poble?, alg�n hist�ric personatge, alguna llegenda urbana, alguna esot�rica versi� de la malastrugan�a a Nucia?.

.

No estaria malament que aquesta recuperaci� d'una festa arrelada a les tradicions del Pa�s que ha promocionat la Penya El Sarag�ell - Majorals-2007 i la Regiduria de Festes de l'Ajuntament nucier, tingu�s una continuitat en el temps i plenar-la de contingut festiu, social i cultural, amb noves iniciatives.

Una bufada ventosa fa que els esperits virtuals, que la flama dibuixa a la foscor, surten fugint de l'Ermita del Patr�, cap a l'avern en han de romandre closos per "secula seculorum".

Mentrestant la gent va realitzant el ritual de demanar salut o els m�s personals desitjos de benaurances i felicitats. Els m�s joves esperar�n a saltar i jugar sobre el caliu de la foguera, prometense amoretes i diverses voluntats...

Les Fogueres de Sant Joan, tamb� han estat presents a Nucia.

Maneres... (II)

2007-06-21T14:33:00.000+01:00

La pol�tica del Partit Popular? segons on, quan, qui, com, per qu�... INDEFINIBLE!.

A Nucia la pol�tica pepera �s "herm�tica i muda", opaca. Fins i tot l'Alcalde practica all� anomenat a l'anglesa com a "moobing", �s a dir (a la valenciana) "fer la vida impossible" al seu costat. Moure de lloc a tot aquell que t� ulls i pot "mirar", que t� orelles i pot "oir", que t� mans i pot "tocar", papers, documents, registres, informaci� a la fi, que puga esdevindre "perjudicial" a la pol�tica municipal de Bernab� Cano, en un futur m�s proper o allunyat.

A Val�ncia, el President Camps, que es va protegir amb la "clausula Camps" per no esdevindre una "Comunitat" inferior d'altres Autonomies, ha volgut "ficar nassos" a l'Estatut d'Andalussia, quan el propi President del Partit Popular d'aquella Comunitat, Javier Arenas, l'ha defensat i aprovat per fer-lo �til al seu poble, per la qual cosa el propi Secretari General, Mariano Rajoy l'ha reprovat (Paquito, no hagas el rid�culo- li espet�). A tal event, Enric Morera de Comprom�s-Bloc ha declarat:

Morera lamenta les formes del govern del PP, ja que una decisi� com rec�rrer l�Estatut andal�s no ha estat debatuda ni tant sols a les Corts, que estan constitu�des, per� s� aprovada per un govern en funcions... Bloc Nacionalista Valenci�

A Madrid, acaronat per la c�pula pepera, Eduardo Zaplana li demana-exigeix al Govern de Zapatero "CLARIDAD Y TRANSPARENCIA" (amb el tema d'ETA). Per� home! la mateixa que tu has tingut mentre has governat a Benidorm o a La Generalitat... Justament parla qui ha de callar, qui sempre ha defensat que no admet altra cr�tica que les urnes, per justificar totes les malifetes que li han vingut en gana. Qu� carota!. Si el propi Jefe-PP, Jos� M� ha practicat per activa i per passiva all� que ara li recrimina a Jos� Lu�s-PSOE...

A Mallorca, la Munar s'ha decantat per un Govern de progr�s, deixant a la vora al Partit Popular i que ha fet el cap de llista pepero, Sr. Matas?, diu que s'ho deixa i se'n va a Madrid... Un altre que tal, pasqual!. No, si fer pol�tica �s guanyar i manar, naturalment, per� hi ha "maneres". Hi ha qui fa pol�tica "para forrarse" i qui fa pol�tica al "servici de" qui l'al�a a la "fama". Voldr� Jaume recuperar la direcci� del "transvassament de l'Ebre" que ha prom�s Camps per a quan mane a Madrid el PP?. Ser� aix�. Tot just el mateix Ministre de Medi-ambient que va assegurar als aragonesos, que no vindria ni una gota d'aigua al Pa�s Valenci� (s�, s�, al Pa�s Valenci�), de no superar el nivell ecol�gic de l'EBRE, la qual cosa no havia ocorregut en els quinze anys anteriors. O siga: "volen el tranvassament de l'Ebre, no per dur aigua, sin� per ficar tones i tones de ciment al llarg de 400 km". Aiii! pillo, que no has pogut-sabut enganyar a la Munar i t'han donat porta per sortir: >>> "exit".

A Benidorm? uffff! Gemma Amor, licenciada en ingenieria urban�stica i Presidenta local del PP, que anava de n�mero dos a la llista, doncs s'ha quedat "vestida i plantada", sense compet�ncies. Fenoll li ha oferit altres "faenes" per� les ha rebutjades totes. Volia "URBANISMO" o res. Clar! s'ha quedat sense res. A Benidorm, o eres urbanista o no eres res. A m�s a m�s, ser zaplanista entre una colla de campistes, doncs aix�... "a la rue".

Maneres de fer pol�tica!. Qu� hi farem...

Maneres...

2007-06-20T15:29:00.000+01:00

- "Aquest potser l'�nic poble on li ningunegen la paraula a l'oposici�"... (digu� S�nia)
- "S�n maneres, cada municipi �s diferent"... (contest� Bernab�)

Aquest di�leg es don� el passat dissabte, 16 de Juny, a l'Auditori de la Mediterrania, quan la formaci� del nou Ajuntament i la investidura del nou Alcalde nucier. Un acte repetit en m�s de vuit mil pobles de l'Estat Espanyol.

Despr�s de formar la Mesa d'Edat i de cridar als nous regidors a la jura/promesa del c�rrec, es va procedir a la votaci� del nou Alcalde que ha de presidir el Consistori en els propers quatre anys. Una vegada fet el recompte de vots, sort� guanyador per 14/3, D. Bernab� Cano, nou Alcalde de Nucia. Tot seguit, el president de la Mesa li fes entrega de la "vara simb�lica" que el proclama Alcalde-President de l'Ajuntament de Nucia.

En eixe moment, Bernab� Cano es dirig� al micr�fon i solt� el seu discurs d'agra�ment, a la fam�lia primer i al poble que l'ha votat (4.300 ciutadans) i tanc� tot seguit la Sessi�.

La portaveu de l'oposici� es qued� amb la paraula a la boca, sense poder soltar-la, ni que fos un discurset institucional, pol�ticament correcte i cort�s. Per� ni aix�... Despr�s vendria el di�leg en privat, que encap�ala aquest comentari.

"S�n maneres..." diu l'Alcalde. Negar el torn i la paraula a l'oposici�, com si no hi fos enlloc. Maneres? O por? Tenia por Bernab� de que S�nia li tragu�s els colors a la cara, davant la seua gent?. O que solt�s alg�n discurs br�fec? O que destapara alg�n afer negrill�s?. Maneres... diu.

Maneres "impresentables" d'un Alcalde que practica el "moobing" al seu Ajuntament, sobre tots aquells que no s�n "la seua gent", especialment els funcionaris per oposici�...

Maneres "intolerables" d'un Alcalde que controla, coacciona, amena�a als seus treballadors de contrata, obligant-los fins i tot a seguir-lo en les seues fanf�rries inaugurals (m�s que fos sols per fer bulto)...

Maneres "discriminat�ries" que exclou de l'Escola d'Estiu als fills de pares socialistes pel fet de fer-li oposici� "democr�tica" a l'Ajuntament...

Maneres "desp�tiques" que fa servir per a les contrates municipals i la bolsa de treball...

Maneres "censurables" quan exclou de les entitats socials i p�bliques, els diaris Levante-emv i Informaci�n, que no estan al seu pesebre i no li dediquen magarrufes...

En fi, no cal seguir. A Nucia hi ha un Alcalde que te "maneres" de fer pol�tica, de fer enemics, de fer poble avergonyit, callat, dividit i sotm�s, a les seues "maneres"... Que pena!!

Judicial- Perjudicial...

2007-06-15T16:23:00.000+01:00

La Confederaci� Hidrogr�fica del Xuquer (CHJ), inici� expedient sancionador, contra l'Ajuntament de Nucia, el mes de maig del 2006. Des d'aleshores fins ara, s'han creuat molts papers, documents i informes entre les dues Entitas legals. S'han donat diverses den�ncies a instancia dels Servei de Guarderia Fluvial, de D. Joan Josep Cano Cano i del propi Diputat al Congr�s, D. Agust� Cerd�, d'ERC, segons consta en l'expedient sancionador.

Not�cia completa recollida pel diari INFORMACI�N d'Alacant.

Astorat m'he quedat al llegir-ho. La sanci� que se l'imposa a l'Ajuntament nucier �s de 36.000 � tot plegat, en dos capitols: la sanci� i els danys podu�ts, segons la CHJ.

Aquesta foto mostra l'espai robat al "Rac� de Lopes", motiu de la sanci� i que s'ha convertit en aparcament del Cementiri i petit parc infantil d'esbarjo per als nanos.

El tema ve de lluny, doncs ja en el 2004 hi hagu� den�ncies per abocaments de solids al barranc per una empresa que pretenia construir 14 xalets.

Per� la q�esti� que cal analitzar, no �s si el fet �s de llei, s� ha quedat bonic, si �s �til a la ciutadania o si l'ajuntament de Nucia t� dret o no per decidir fer-ho a pler o m�s o menys ajustat a la legalitat o il�legalitat. No estem q�estionant una sent�ncia sancionadora de cap organisme o entitat.

All� francament inversemblant �s que l'efecte sancionador, no perjudica a l'infractor, sin� al ciutad�.

Si l'Ajuntament nucier ha de pagar per sanci� i perjudicis la xifra de 36.776 euros, els repercutir� a la tesoreria municipal i l'Alcalde sortir� amb el seu pla urbanitzador, a menys de que tamb� la sent�ncie obligue a refer tot el treball a l'inversa, deixant el barranc obert i net com estava abans, amb la qual cosa, tamb� produir� unes despeses afegides que encara perjudicar� m�s la tesoreria municipal en perjudici dels ciutadans nuciers. Alg� pensa que les malifetes de l'Alcalde nucier, les va a pagar el propi Bernab� Cano?, Jo no, per suposat...

Per qu� ha tardat tres anys en dictaminar sent�ncia soncionadora el CHJ? Per qu� no se pararen les obres d'abocament de s�lids, al 2004, a les primeres den�ncies?. Malament rai quan anem a demanar empar a la just�cia i els "neoliberals" que "fan poble - fan futur" ho saben i campen als seues antoixos urbanitzadors...

Congr�s Nacional

2007-06-11T14:32:00.000+01:00

Aquest cap de setmana han ocorregut coses, a dins i a fora del Pa�s, que cal contemplar i estudiar. A Fran�a han hagut eleccions i la dreta de Sarkozy ha tret m�s d'un 40 % de suport, mentre el partit socialista ha anat per sota del 30 % de recol�ament. La UMP ha dit en la seua plana:

Le changement est en marche
Les r�sultats du premier tour des �lections l�gislatives d�montrent la volont� des Fran�ais � de donner un cap � la France � et de confirmer l��lan de l��lection pr�sidentielle.

Per� tamb� a B�lgica han hagut eleccions i tamb� ha guanyat el partit democrata-cristi� que estava a l'oposici�. Guy Verhofstadt, Pimer Ministre belga del partit liberal, ha assumit la derrota en les dues c�meres legislatives (on per cert, el llindar d'entrada �s del 5 % com al Pa�s Valenci�) i ha presentat la seua dimissi�.

A l'Estat espanyol ja coneixem els resultats de les passades eleccions del 27-M, on la dreta amb el Partit Popular, ha arrasat a tort i a dret per tot arreu.

Molts analistes, comentaristes, especialistes i soci�legs, intenten encara esbrinar les causes o les circumst�ncies que han provocat aquesta devallada de l'opci� pol�tica esquerrana, que en alguns casos s'imputa al treball de camp dels propis pol�tics i els seus missatges i campanyes electorals i d'altres en parlen de "canvis socials" i maneres d'entendre la traject�ria que a pres "l'aldea global" i una societat del benestar neoliberal i apol�tica.

Totes dues condicions s�n compatibles amb un resultat a l'al�a que es dona arreu Europa en les passades eleccions: l'alt percentatge del partit de "l'abstenci�" que ha guanyat tots els pron�stics m�s o menys optimistes. El "descr�dit" ha enva�t la classe pol�tica dalt i baix del Pirineus i costar� a munt� recuperar la il�lusi� del ciutad� per la pol�tica.

Al Pa�s Valenci�, mirat m�s de prop, se poden fer altres lectures i an�lisi de resultats, tal com va fer el passat dissabte 9 de juny, el Bloc Nacionalista Valenci� en el seu "Consell Nacional", celebrat a la ciutat de Val�ncia. Podem recorrer a la informaci� dels mitjans valencians, com ara "El Mercantil Valenciano" o tamb� a "El Pa�s"

(en la foto: Penella, Maria Gr�cia, Enric Morera i Nomded�u)

Tamb� al Pa�s Valenci� van guanyar a tot arreu, el Partit Popular i les seues pol�tiques medi�tiques i populistes. S'enfons� el Partit Socialista (PSOE) i l'esquerra en general. L'�nica opci� pol�tica progressista que ha "salvat els mobles", mantenint la fidelitzaci� dels seus electorat i fins i tot, millorant xifres, ha estat el BLOC que a m�s d'aumentar la for�a municipal amb 23 nous regidors i que tindr� for�a decisiva en 70 municipis del Pa�s, doncs ha abastat tamb� una pres�ncia de dos diputats a Les Corts valencianes amb la coalici� "Comprom�s pel Pa�s", junt a EU-VERDS.

Aix� les coses, El Consell Nacional que ha celebrat el Bloc aquest cap de setmana, ha estat un�nime a l'hora d'aprovar els informes i resolucions que ha presentat Enric Morera i la seua Executiva Nacional. L'informe de campanya que ha presentat Llu�s Miquel ha estat farcit de dades i ha demostrat la tasca feixuga que l'equip de campanya electoral ha realitzat, donant-li al partit un "cos" social que no tenia, aconseguint nous militants, nous simpatitzants i un suport social que supera perspectives pr�vies. Dami� Oliver va defensar la tasca municipal que tenen per davant els tres centenars de regidors aconseguits i sobretot, els 70 regidors que tenen clau de govern als seus municipis, citant-los i proposant la creaci� de l'Assemblea de Regidors, que disposar� del suport del partit en assessorament i ajuda log�stica. Finalment, Enric Morera va presentar les resolucions que havia d'aprovar el Consell i que tingu� un unanimitat absoluta en el seu recol�ament a la tasca pol�tica que duu endavant el BLOC.

Durant els debats i discursos, es va retirar la resoluci� que tenia prevista el corrent "Bloc Valencianista" i tamb� fou esva�t el corrent progressista BES, si m�s no, despr�s d'haver estat presentada la incorporaci� al Bloc, del partit Esquerra Valenciana que estava representat per Francesc Santacatalina que va intervindre al faristol, per saludar al Consell i celebrar la seua entrada amb el seu grup, que incorpora al Bloc aquella vessant d'esquerra i progressista que li ha mancat fins ara, davant d'un intent de "converg�ncia centrada" que venia observant-se en els �ltims mesos. Santacatalina va remarcar el permanent estat electoral que cal viure, donada la proximitat de les eleccions estatals a deu mesos vista i ha fet recomanaci� d'anar a pel vot de l'esquerra decebuda, desil�lusionada i absentista del PSOE valenci�.

La meua percepci� de tot plegat, despr�s de llegir, escoltar i parlar �s que el Bloc est� en un moment dol� i amb possibilitat de cr�ixer i consolidar un espai valencianista, progressista, integrador i nacional, que millore la seua projecci� a l societat valenciana i abaste sobirania suficient per presentar en solitari una oferta pol�tica cre�ble i fiable que cal i li fa falta al Pa�s. Se diu que la debacle esquerrana ha estat al si del Partit Socialista (PSOE) que fins i tot ha perdut el referent local (PSPV) sota la direcci� de Joan I. Pla, massa espanyolitzat en defensa del Govern Central que ha estat atacat permanentment pel t�ndem Rajoy-Camps. Per� aqesta devallada del suport socialista no ha estat sols a la campanya electoral i a les urnes, sin� que ve de lluny.

La primera "estocada" al PSPV li la don� Joan Lerma al afegir les sigles PSOE fa a munt� d'anys. La segona la peg� Joan Romero, amb aquella foto amb Zaplana a ran de l'AVL. Ara ha estat Joan I. Pla, amb el s� a l'Estatut de Camps i les seues propostes. Malaverany t� el nom, Joan, al si del partit socialista valenci�...

L'altra devallada significativa ha estat al PCPV d'EU. El "Comprom�s" ha salvat la cara a Gl�ria Marcos i el seu PC, aconseguint estar-hi a les Corts. Ha perdut la pres�ncia a l'Ajuntamet del Cap i Casal i els n�meros diuen que ha estat superat per EiP en vots auton�mics. Aix� les coses, EiP i Bloc, tenen la majoria dintre del "Comprom�s" i podria ser que triaren al portaveu de la Cam�ra en perjudicar Gl�ria Marcos i el PCPV.

Venen dos mesos de xafogor i vacances, per� a partir del nou curs que comen�a a setembre, el Bloc t� molt a dir i no romandr� amb la boca tancada. Nous temps d'esperan�a, de treball i de trellat, cap a unes eleccions estatals a la propera primavera del 2008. Ah� estarem.

Ser� veritat?

2007-06-08T17:28:00.000+01:00

La llegida d'un article d'opini� a "El Peri�dico de Catalunya", signat pel periodista David Mir�, m'ha atabollat el pensament i la consci�ncia, deixant-me atabalat. Analitza, aquest periodista de El Peri�dico i de COMr�dio, la devallada de l'esquerra a les passades eleccions auton�miques al Pa�s Valenci�.

La meua opini�, sobre la que s'expresa a l'article �s, "ni s�, ni no, ni qu� s� jo"... Per la qual cosa, all� interessant �s penjar-lo tot seguit i que cadasc� que puga llegir-lo, s'ho rosegue de gust.

Ho va dir Francisco Camps la nit electoral: "Ha guanyat una manera d'entendre la vida, la valenciania". I no podia ser m�s exacte. Perqu�, a l'hora d'analitzar les causes del tsunami popular que ha tenyit el Pa�s Valenci� de taronja, el color corporatiu del PP, i ha deixat l'esquerra completament desarborada, s'ha d'anar m�s enll� d'unes sigles, d'un candidat o d'una campanya m�s o menys encertada. Un pr�cer de l'esquerra valenciana ho resumeix en una frase entre l�cida i desconsolada: "El pa�s ha canviat i nosaltres no ens n'hem assabentat".
Efectivament, ning� en el camp progressista estava preparat per a una cosa com aquesta. Per perdre s�, fins i tot per un cert avantatge, per� no per ser humiliats fins al punt de ser pr�cticament esborrats del mapa auton�mic i municipal. El cicl� popular ha anorreat molts mites, per exemple el del cintur� roig de Val�ncia que servia de flotador per a un PSOE en hores baixes. Ja no existeix aquest cintur�, al- menys roig. Ciutats on no havia governat mai la dreta, com Torrent o Paterna, s'han passat al PP de cop i volta. I aix� en molts altres municipis. Dels bastions socialistes nom�s resisteix Elx, i amb penes i treballs. La resta �s un oce� popular clapejat per aqu� i per all� per ex�tiques excepcions.

UN ALTRE MITE que ha enterrat el 27-M �s la creen�a que els valencians sempre voten el partit que governa a Madrid. No ha estat aix�. Els valencians han votat, potser per primera vegada, en estricta clau interna, i �s bastant possible que el resultat de les pr�ximes generals sigui una mica diferent, m�s favorable per al PSOE. Per� aix� no �s un consol per a una esquerra ind�gena consternada i, sobretot, desorientada. La veritat �s que el partit socialista tampoc havia fet gran cosa per guanyar les eleccions, ni en aquestes �ltimes ni en les anteriors. Per� ara confiaven en una barreja d'efecte Zapatero i de desgast del PP per tornar a governar, esperant que la in�rcia dels cicles electorals els benefici�s. Per aix� a cada derrota es vivia la il.lusi� que la pr�xima vegada seria diferent. Il.lusos.
Durant tot aquest temps no han sabut veure que el PP ha aprofitat el seu domini pol�tic, social, eco- n�mic i medi�tic per promoure una nova escala de valors que els blind�s en el poder. El resultat del 27-M vaticina una aut�ntica edat de gel per a una esquerra que haur� de comen- �ar a pensar a vuit o a 12 anys vista. I primer de tot assumir la nova realitat d'un pa�s on no importa que hi hagi un accident de metro amb un resultat de 42 morts a causa d'una deficient senyalitzaci�, no importa que un alcalde o un president de diputaci� estiguin imputats per diversos delictes de corrupci�, no importa tampoc que els mitjans de comunicaci� p�blics siguin descaradament manipulats, i no importa que el partit governant faci trampes amb el padr�. Res de tot aix� importa.
En la nova escala de valors el que compta �s una altra cosa: fer diners r�pids i fer ostentaci� p�blica d'a- questa riquesa. Tots els que s'hi interposin, �s a dir, esquerra reglamentista, nacionalistes rom�ntics o ecologistes bons jans, s�n enemics del progr�s; els esgarriacries de torn. Francisco Camps i el PP connecten a la perfecci� amb aquest sentiment general. �Com han de castigar els electors un alcalde corrupte si tothom es beneficia del frau al parad�s del diner negre? Al contrari, el corrupte �s la garantia que la festa continuar� com fins ara. �Una societat malalta? Potser, per� no m�s que moltes del nostre entorn.
A vegades m'han preguntat per a qu� serveix el nacionalisme. Doncs perqu� no passi el que ha passat a Val�ncia. A Catalunya aix� que anomenem nacionalisme ha comportat una certa visi� rom�ntica del paisatge i del territori, que �s un valor en si mateix perqu� representa la naci�, i aix� ha evitat que la destrucci� causada per la febre del totxo sigui encara m�s gran. Si no em creuen vagin a Marina d'Or. El valenci� tipus actual, quan veu el seu territori, no veu una porci� d'un pa�s, ni tan sols d'un antic regne amb una hist�ria gloriosa, el que veu s�n metres quadrats multiplicats per milers d'euros. Com el T�o Gilito, als seus ulls hi apareix el signe de l'euro. Un amic valenci� em va explicar que coneixia casos de joves que s'associaven per comprar un pis i al cap de poc vendre'l i repartir-se'n el benefici. No se m'acut cap exemple millor per explicar el que Camps defineix com una manera d'entendre la vida.

I DAVANT D'AIX�, �qu� es pot fer? Doncs hi ha dues opcions: o hi plantes cara amb un sistema de valors alternatiu i una nova agenda o balles al mateix ritme que la majoria. I fins ara molts dels municipis on governa el PSOE �s perqu� ha fet el mateix que el PP: requalificar i repartir dividends. Ning� sap qu� passar� quan la bonan�a s'acabi i ens trobem amb una crisi econ�mica i social, amb mig mili� d'immigrants que ning� s'ha preocupat d'integrar i amb un monocultiu tur�stic que pot embarrancar quan altres pa�sos (Alg�ria �s aqu� al costat) resolguin els seus problemes. Ning� sap qu� passar� del cert, per� jo faig un pron�stic. Els que ara fan negoci agafaran les maletes i tocaran el dos. I els que es quedin recolliran les cendres del pa�s que no va ser.

Ser� veritat? Aix� van les coses?...

Si el rei Jaume al�ara el cap!

2007-06-05T11:43:00.000+01:00

Francesc de Paula Burguera (Sueca), President de la Plataforma "Valencians pel Canvi", acaba aix� el seu article publicat a El Pa�s, -edici� Comunitat Valenciana de 4 de juny-, sota el t�tol "NUESTRA F�RMULA 1 ES LA NARANJA": "Si el rei Jaume al�ara el cap!".

Fa un comentari/reflexi� for�a objectiu, retratant la situaci� pol�tica creada al Pa�s Valenci�, despr�s de les Eleccions del 27 de maig. �s per aix� que he pensat penjar-lo en aquesta bit�cola, pel seu inter�s i per la seua frescor mental d'un autor que frega el 90 anys i que ha estat un referent per a la pol�tica valenciana.

Tiene raz�n Alejandro Ma�es cuando en un art�culo reciente, comentando los resultados de las pasadas elecciones, ganadas por la derecha valenciana, acude a nuestro famoso sainetero para tratar de explicar lo sucedido. �Eduard Escalante -escribe Ma�es- ya advert�a en Tres forasters de Madrid con el t�rmino coentor, referido al mimetismo de las clases medias valencianas, lo que nos pasa a los valencianos. Tanto mirar con el rabillo del ojo a Madrid nos hemos convertido en una sucursal�.

Los valencianos que han votado a la derecha valenciana lo han hecho siguiendo el mensaje populista de Camps y el mensaje del miedo que desde Madrid lanzaba Rajoy. Seg�n Camps, los valencianos vivimos en el Pa�s de las Maravillas, como la Alicia del cuento. Seg�n Rajoy, Zapatero est� rompiendo Espa�a cogido de la mano de ETA, como asegura un d�a s� y otro tambi�n la cadena radiof�nica de la Santa Madre Iglesia Cat�lica, Apost�lica y Romana. Ante este panorama �qu� iban a hacer las clases medias -no digamos las altas- a que se refer�a Escalante, calific�ndolas de coentes, y las otras clases menores a las que Sant Vicent Ferrer llamaba la bona gent? Pues lo que han hecho. Votar al PP.

Nos anunciaba el presidente Camps que los valencianos somos el motor de la econom�a espa�ola y de la econom�a europea. En suma, que somos la envidia del mundo entero. Y si tenemos algunas carencias, la culpa es del Gobierno central, es decir, de Zapatero. Por ejemplo, el tan deseado AVE. Tres a�os lleva el presidente Zapatero en el poder y el AVE no viene. Y el se�or Camps se queja. �Zapatero no nos quiere�, nos dice. Pero vamos a ver, Paquito. Siendo presidente de la Generalitat, tu correligionario Zaplana nos prometi� que el AVE estar�a en funcionamiento a finales de 2003. El 19 de noviembre de 1998, Zaplana y su colega, el presidente de la Comunidad de Madrid, Ruiz-Gallard�n, aseguraron ante la prensa �que esperaban visitarse mutuamente utilizando el AVE antes de finalizar la legislatura de 2003�. Gobernaba entonces, desde La Moncloa, don Jos� M� Aznar. El caso es que Aznar fue derrotado por Zapatero el marzo de 2004 y se fue del Gobierno sin echarle una mano al AVE Madrid-Valencia. Y le dej� el muerto ferroviario a su sucesor, a Zapatero, cuyo Gobierno es el que est� invirtiendo en las infraestructuras necesarias para que nuestro AVE sea una realidad. Pero es Camps, con todo descaro, quien les dice a las clases medias valencianas de la coentor y a la bona gent a la que se refer�a Sant Vicent, que Zapatero es el culpable de que no tengamos el AVE porque �Zapatero no nos quiere a los valencianos�. Por lo visto, Aznar s� nos quer�a. Tambi�n, al iniciarse la legislatura que ahora acaba, el presidente Camps prometi� que cada semana de su mandato inaugurar�a una escuela para acabar con los barracones. �Cu�ntas semanas tiene una legislatura? Porque barracones a�n quedan. Y no pocos.

Y es que aqu�, lo que importa, son los grandes eventos. Antes de tomar posesi�n de su nuevo mandato, el se�or Camps ya se ha ido corriendo a Londres a firmar con Ecclestone el contrato para tener la F�rmula 1 en Valencia. Y es que no tienen dignidad. Es el presidente de la Generalitat valenciana quien ten�a que esperar a que viniese el empresario de la Formula 1 a Valencia para felicitarle, en primer lugar, por su victoria electoral. Y luego a firmar el contrato. Pero Camps es, tambi�n, un coent. Lo que hubiese disfrutado Escalante, de estar entre nosotros, escribiendo un sainete titulado Tres forasters en Londres, protagonizado por Camps y sus dos acompa�antes a la capital brit�nica, el empresario Fernando Roig y el presidente de Bancaixa, Jos� Luis Olivas. Los tres juntitos a besarle la mano a Ecclastone, el propietario de la F�rmula 1. �Qu� verg�enza!.

�Nuestra F�rmula 1 es la naranja�, dijo acertadamente el representante del Bloc Nacionalista Valenci�, Enric Morera, durante la pasada campa�a electoral. La naranja y la agricultura en general. Y la industria productiva. Y tantas otras cosas. Morera resum�a en esta frase todas nuestras deficiencias. Tenemos muchas Formulas 1 que atender antes que la de los cochecitos del se�or Ecclestone. Pero en fin, qu� le vamos a hacer. Si adem�s, y como declara el presidente del Club N�utico, Manuel Casanova, �los grandes constructores son los amos de la econom�a�, pues apaga y v�monos. Ya lo he dicho en otras ocasiones: Si el rei Jaume al�ara el cap!

No calen comentaris...

Comencen els esglais...

2007-06-03T10:51:00.000+01:00

Quan el passat 18 de novembre fou re-elegit President de la Federaci� de Pilota Valenciana D. Ram�n Sede�o, la primera "reivindicaci�-proposta" va estar aconseguir el recol�ament de La Generalitat, a la "Selecci� de Pilota Valenciana", per representar-nos "dignament" a les competicions internacionals, especialment als Campionats Europeus i als Mundials.

Fins ara, la Selecci� de Pilota Valenciana ha caminat pel m�n en condicions prec�ries, gr�cies al suport de destacats Ajuntaments com el de Benidorm, Finestrat o Calp, entre altres. Permanentment des d'aquell campionat "Cinc Nacions" de 1993, passant pels Europeus de 1994 i 1995 i fins i tot al Primer Mundial de 1996, la financiaci� de la nostra Selecci� absoluta de pilota valenciana ha estat afavorida per la voluntat d'alguns Alcaldes, volen destacar al malaguanyat Vicent P�rez Devesa des del Consistori benidorm�. No mai La Generalitat s'ha mullat en aquesta FPV i la seua Selecci�, malauradament.

Els contactes mampresos pel President de la FPV, des de primers d'any, havien fructificat amb una promesa (encara minsa) esperan�adora, oferint 24.000 � per a la Selecci�, davant del proper repte amb l'Europeu a B�lgica, per a la segona quinzena de setembre. La cosa rodava b�, si a m�s a m�s afegim el suport concedit pels tradicionals Ajuntaments alacantins, sempre sensibilitzats amb la traject�ria de la nostra Selecci� arreu el m�n. Aix�, la Selecci� de Pilota Valenciana guanya el recol�ament d'Ajuntaments habituals i de noves incorporacions, doncs a Benidorm, Finestrat, Nucia, Calp i Callosa d'En Sarri�, s'han afegit els de Altea i Alcoi i tamb� d'�ltima hora, els de La Vila Joiosa i El Campello. Gr�cies a tots plegats.

Tanmateix, a set dies despr�s de les eleccions municipals i auton�miques, ja hem patit el primer esglai (i no ser� l'�ltim) al con�ixer qu�, la nova configuraci� pol�tica rere els resultats electorals al Pa�s, ha donat una negativitat al panorama pilotaire en general i per a la Selecci� de Pilota valenciana, en particular. Aquell suport negociat amb el Secretari d'Esports, D. David Serra (substitu�t per all� de les eleccions) de 24.000 �, s'ha quedat en una testimonial almoina de nom�s 3.500 �. Una quantitat inferior d'all� que aporta qualsevol ajuntament, nom�s per a la partida del dia del Patr�/Patrona. Una quantitat tant minsa que no admet la participaci� de la Selecci� absoluta de Pilota Valenciana en els esdeveniments internacionals.

R�pidament ha sortit als mitjans de comunicaci�, el Director General d'Esports, D. Enric Sarasol, que s'ha manifestat disposat a re-negociar el tema i cercar solucions adients. Gr�cies, Enric.

Per� el propers esglais podran vindre via municipis, donat que alguns d'ells han canviat de color pol�tic i d'alcaldes. Per exemple, Callosa d'En Sarri� o Finestrat o Altea... on tamb� penja d'un fil prim, el suport a la Selecci� de Pilota valenciana. Qu� hi farem?.

Mentrestant, el President inter� de La Generalitat, s'ha donat premura en signar (per a set anys!) la anunciada "Formula 1" per a la ciutat de Val�ncia. Un esport aut�cton i ancestral que identifica al poble valenci� i que �s "tricampi� mundial", ha estat humiliat i arraconat pels nostres governants, mentre incorporen grans events de nou encuny i multimilionaris, al servei del profit medi�tic que els catapulta a la popularitat pol�tica.

Eixa �s la "valenciania" que presumeix el nostre President, Francesc Camps i la seua colla de "consellers". Viure per a veure!.

Ant�gona

2007-06-02T21:50:00.000+01:00

A les passades eleccions locals i auton�miques del 27-M, es donaren resultats francament insospitables en qualsevol pron�stic fet a priori. No per la vict�ria (pressumible) del Partit Popular arreu, sin� sobretot, per l'aclaparadora magnitut de la vict�ria. Tant a nivell de Pa�s, com a l'�mbit local en que estem: Nucia.

A estat, al meu entendre, una contesa pol�tica dura, on ha guanyat qui no devia en la confrontaci� de la ra� de la Veritat i la ra� de la Pol�tica en la seua m�xima expresi�. La lluita pel poder pol�tic al poble, ha mostrat fredament, la m�s dura i fraticida condici� humana, com aquella m�tica maledicci� d'Edipo, rei ateniense, als seus fills Eteocles i Pol�nices. Al centre, Ant�gona, la trag�dia m�xima de la llibertat, la fam�lia i el dret natural front al despotisme: la proclamaci�, al menys conceptual, de la civilizaci� europea i democr�tica. S�focles est� viu, 2.500 anys despr�s de la seua obra immortal.

Paradoxalment, una setmana despr�s d'aquesta confrontaci� pol�tica i ciutadana a Nucia, podem gaudir de l'obra grega en aut�ntica representaci� teatral, sobre un escenari, interpretada per un grup independent de la far�ndula, que ha vingut des de Sevilla, a participar el la IV Mostra de Teatre Amateur: el grup Sennsa Teatro. En els papers a destacar, Javier Mart�n "Creonte" i M. Paz Infante en "Ant�gona". La versi�, la escenografia i la direcci� ha estat de J.M. Mudarra: excel�lent!

Qu� curi�s! en nom�s uns dies en el temps, hem passat d'un mite grec portat a la m�s crua realitat pol�tica (les eleccions municipals), al mateix mite representat baix les bambolines (a l'Auditori de la Mediterrania). Era imprevissible la coincid�ncia, per� aix� ho ha volgut el bruixot atzar�s. Qu� hi farem!...

Als pobles menuts de la nostra vella civilitzaci�, la pol�tica est� mullada de les m�s ancestrals mitologies. No hi ha (no pot haver?) una democr�cia real, aut�ntica, objectiva i imparcial. No pot ser. Com en la maledicci� d'Edipo, les fam�lies i les nissagues, estan condemnades a una conviv�ncia dram�tica i a vegades tr�gica fins i tot. S�n anys i panys de lligams i de plets, d'ajuntaments i separacions, de fidels i de tra�ts, de s� per� no, de "ni ara ni mai" per� sempre, de ni tu ni jo ni ning�, o com diria aquella can��, "antes muerta que sencilla".

Esta setmana a Nucia hem viscut dues Ant�gones. D'una banda, la real: un Creonte (Bernab� Cano) dur i implacable des del poder i una Ant�gona (S�nia P�rez) entregada a la contesa democr�tica amb tota la feblessa de l'honestetad i transpar�ncia. D'altra banda, l'obra de S�focles, l'obra central entre "Edipo Rey" i "Edipo en Colono", representada a l'Auditori de la Mediterrania. Dos retrats doncs, d'una mateixa realitat socio-pol�tica que envolta les nostres vides.

Re-viure Ant�gona, �s l'esperan�a. Gr�cies a la Regiduria de Cultura i a Julio Camacho. Sis seran les obres de teatro a gaudir en aquest poble de La Marina, durant tres caps de setmana, per declarar guanyador a un grup amateur, mitjan�ant votaci� popular. Ll�stima, Julio, que l'Auditori no omplia el 50 % de l'aforo. Aix� cal arreglar-ho, doncs s�n molt poques les ocasions que la ciutadania de Nucia t� per veure i gaudir de bon teatro.

Dem� diumenge 3 de juny, el grup Martes Teatro de Madrid, representar� una obra de Tennesse Williams: "El zoo de cristal". Fant�stic!.

Estar�... i tant!.

La for�a del Bloc

2007-06-01T22:17:00.000+01:00

Quan ja tenim perspectiva de Pa�s, respecte als resultats electorals del passat diumenge 27 de maig, hem de recon�ixer la for�a del Bloc Nacionalista Valenci� a tot arreu, salvant excepcions: excel�lent!

Quan l'esquerra d'aquest Pa�s ha patit una devallada, no sols de vots, sin� tamb� de regidors i diputats, el BLOC pot lluir d'haver crescut, no massa certament, per� d'una manera significativa, fins i tot, considerant els dos diputats que ocuparan un esc� a Les Corts valencianes. Eixa ha estat la clau de la coalici� "Comprom�s pel Pa�s", la unitat del BLOC-EU-VERDS. All� on el BLOC i EU han estat separats, els resultats no han estat possitius, com �s el cas del Cap i Casal. Fins i tot per a EU ha estat una p�rdua significativa, al quedar fora de l'Ajuntament de Val�ncia. Mentre que el BLOC, all� on ha estat tot sol, ha mant�s el nombre de regiduries que ja venia ocupant, fregant els 300 regidors i a tot arreu del Pa�s.

Evidentment, on el BLOC ha tingut major suport electoral, ha estat a la costa entre La Ribera Baixa i l'Alacant�, destacant X�bia amb 7 regidors -nom�s superat per Muro amb 8 regidors-. La "llista" dona 23 regidors m�s que les passades eleccions: 298 total.

Al poble, Nucia, el BLOC no havia estat mai en les conteses electorals anteriors i en aquesta �ltima del 2007, ha estat present junt al col�lectiu local socialista del PSOE. Una candidatura, la del PSOE-BLOC de nou encuny, on tots els candidats han estat presentats per primera vegada, formant una grup jove, entusiasta, valent i comprom�s amb la democr�cia i amb la ciutadania nuciera.

Aquesta coalici� ha treballat nom�s 60 dies abans de la cita electoral i fins i tot amb un pressupost minso i mancan�a de base social per cobrir tots els fronts oberts en la contesa. Diguem que ha estat una lluita desproporcionada respecte de l'altra candidatura presentada per el Partit Popular, que s� ha gaudit de pressupost a cor que vols i de gent treballant for�a per la vict�ria.

El BLOC de Nucia, ha encap�alat aquesta coalici� i ha donat el seu segell, la seua marca i la seua imatge. "Nous temps d'honestedat" ha estat el lema i la proposta que la Candidatura ha oferit, dient-li al ciutad�, "tu comptes, el teu vot compta". Els socialistes del PSOE que formaven la candidatura, han estat valents i han arrimat el muscle, han treballat de calent i s'han deixat l'al�, assumint una campanya dura, llarga i dif�cil, absolutament esperan�ats, no en guanyar a una for�a aclaparadora, la del PP de Bernab� Cano, sin� en "estar" presents en el quefer de l'Ajuntament nucier, al servei del poble i la seua gent.

Dos terceres parts del poble, dels nou mil electors que segons el cens tenen dret de vot, �s a dir, 5.968 vots han dit que l'Ajuntament de Nucia siga Presidit per l'actual Alcalde, Bernab� Cano, que ha optingut un recol�ament de 4.306 vots o siga, el 72,53%. Tanmateix, la candidatura que encap�alava S�nia P�rez, PSOE-BLOC, ha tingut 1.195 vots o el 20,13% de suport. Tot un �xit!.

Aix� doncs, per primera vegada en la hist�ria del poble, Nucia t� un regidor del BLOC, que ser� portaveu del grup de la oposici�. Els tres regidors aconseguits -han faltat 34 vots per a un quart regidor-, tenen per davant una tasca de quatre anys a l'Ajuntament de Nucia. Una tasca que ser� de control i fiscalitzaci� de l'acci� de govern del Partit Popular i el seu Alcalde. Per� tamb� una tasca que ser� la de consolidar un col�lectiu nucier d'esquerra i valencianista, en permanent creixement (cosa f�cil comen�ant des de baix), que siga capa� de presentar altern�ncia d'ac� a quatre anys a venir.

Nogensmenys, cal fer una bona lectura dels resultats electorals, que en algun lloc ha estat un 35 % i en altres circunscripcions ha estat un 12 %, la qual cosa indica ben a les clares, on cal treballar de valent i corregir aquestes difer�ncies. Es veritat que s'esperava un resultat m�s possitiu que podia arribar a cinc regidors, per� altres ofertes esquerranes o independents han ocupat eixe nombre de vots que podien haver estat a la candidatura PSOE-BLOC, sortint for�a afavorit. Potser a la pr�xima...

El BLOC comen�a amb for�a la nova legislatura a Nucia.

Al dia despr�s...

2007-05-28T11:06:00.000+01:00

Soc un pardal "tocat d'ala" (com diria un ca�ador), arrossegant-se per terra sense poder al�ar el vol. Aix� ho dic perqu� aix� em sent hores d'ara.

He estat un mes sense esciure, dedicat plenament a ajudar a uns amics que tenien necessitats. Si m�s no, els �ltims quinze dies de campanya electoral. Des de la pegada de cartell (la nit del 10.05) fins la jornada d'eleccions (27.05) que estigu� fent d'interventor (durant 16 hores), he estat "al peu del can�" en servici permanent. La tasca ha estat esgotadora, donat la mancan�a de gent, d'ajudes i de pressupost.

Som una colla entusiasta, solid�ria i entregada al projecte, que ha fet for�a fins perdre l'al�. Qu� hi farem?... Fins i tot, hem estat una opci� de nou encuny (PSOE-BLOC), amb poca projecci� social, poca difusi� medi�tica i poca for�a econ�mica (mentre ten�em 24 per a tot, l'altra opci� competidora tenia 24 per a una festeta. Nom�s en banderoles tenien gastades 46, pr�cticament el doble que el nostre pressupost total). Aix� les coses, esper�vem ser esborrats del mapa pol�tic local. Per� no, no hem estat aniquil�lats, com desitjava el Partit Popular.

No ha pogut (el PP) treure's la pedra de la sabata. Amb tota la for�a que li dona el desgavell (diners i suport medi�tic "a cor que vols"), d'inauguracions d'obres, d'enflocar tot el poble, de la presi� i coacci� personal (durant els vuit anys en el govern municipal), doncs no ha conseguit que l'oposici� a l'Ajuntament de La Nucia, deixe de fer el seu paper difusor i fiscalitzador, de la funci� p�blica del govern nucier. La veu del grup PSOE-BLOC, ser� l'amplificador que arribe a tots els racons del poble, del quefer diari del grup governant, el Partit Popular, tant per a b�, com per a mal, sense dubtes.

El poble ho ha demanat aix�. Encara que m�s de 3.000 electors s'han quedat a casa (abstenci�) i podien haver variat el resultat final, all� cert �s que, dels 6.000 vots emesos, l'opci� PSOE-BLOC n'ha rebut 1.200 a favor, front als 4.300 per al Partit Popular. Per tant, l'opci� d'esquerra a La Nucia, t� per davant una tasca que realitzar: representar al 20 % dels electors a l'Ajuntament nucier (amb el convenciment que en ser�n molts m�s els ciutadans que representa l'opci� esquerrana, malgrat el resultat electoral).

M'ha costat dos dies la recuperaci� f�sica, de la pallissa electoral que ha suportat el meu cos. Per� la bufetada electoral (no sols a La Nucia, sin� a tot arreu el Pa�s) que la dreta li ha encolomat a l'esquerra, em dona "dolor d'�nima" i tardar� temps en guarir-me i en perdre la picor. El meu enteniment �s curt (en soc conscient), per� no mai podr� entendre, que la dreta d'aquest Pa�s, malgrat tot, millore resultats. Malgrat les corrupteles d'alguns personatges (Fabra i Cia.), o els grans fastos in�tils (Visita del Papa), o les grans fanf�rries (obres fara�niques) i fins i tot, malgrat els desficacis (accidents, llistes d'espera, frac�s escolar, inseguretat, destrucci� del medi-ambient, urbanisme depredador del paissatge, etc.) i a m�s a m�s, un endeutament galopant, que heretaran les futures generacions, malgrat tot dic, la dreta de Rita, de Camps, de Fabra, d'Alperi i... de Bernab� Cano, ha crescut en suport ciutad�. INVERSEMBLANT!!

F�sicament estic recuperat per seguir al tall, al�ant el mall i fent metros, per� mentalment estic emboiregat, atabalat i he d'aclarir-me. Per� com diu la saviesa popular: "no hi ha mal que cent anys dure".

Seguirem parlant-ne de tot plegat.

Lliure; Llibertat...

2007-04-29T10:21:00.000+01:00

Qu� paraula m�s bonica, "llibertat"... Per ella s'ha lluitat, s'ha donat la vida o s'ha matat. Uns s'han dedicat a ofegar-la, altres... a defensar-la, o conquerir-la o cercar-la. Crec que �s la qualitat m�s preable de l'�sser hum� -no se �s home si no se �s lliure-. "Lliure" qu� mot m�s bonic!, quanta for�a t� el qualificatiu... Fins i tot s�n onom�stics aquests mots. Conec gent, dones i homes que s'anomenen aix�. �ltimament, el passat 15 d'abril a Alacant, anava rere una pancarta gran i s'aprop� un pare amb un nen, diguent-li: "mira! el teu nom est� ah�". La pancarta portava el lema "Rep�blica valenciana lliure i sobirana" i al xiquet que acompanyava a son pare li diuen "Lliure".

El poble valenci� va perdre la "llibertat" fa 300 anys a la desfeta d'Almansa, sota les tropes absolutistes de la dinastia Reial de Felip V el Borb�. M�s de 4.000 homes van perdre la vida defensant la llibertat del poble valenci� i uns 30.000 ciutadans, homes, dones i xiquets varen ser aniquil�lats pel revanxisme borb�nic. Tota una massacre, que represent� un 7% de la ciutadania de l'�poca. Anys de persecuci� patiren els valencians daltabaix del Pa�s, fins D�nia i Alacant, �ltims reductes de resist�ncia, �ltimes esbufegades de llibertat. Despr�s, el Decreto de Nueva Planta que suprimeix els Furs i sotmet al poble valenci�, a l'esdevindre de l'imperi espanyol.

Fins i tot ara, 300 anys passats, encara hi ha botiflers que ens neguen la "llibertat" m�s elemental: la cultura, la llengua, la manifestaci� art�stica, la informaci� o la opini�. Ho hem vist aquesta setmana amb l'ordre de tancament que ha cursat el Govern del Partit Popular, dels reemissors de senyal de la TV3 de Catalunya. Ens volen sotmetre culturalment, informativa i ling��stica, a la sumissa i entregada al servilisme partidista del President Camps, dic de Canal 9 i tot l'ens RTVV. Tanmateix, encara est� viu "l'esperit maulet" en lluita per les "llibertats" i al cim de la serralada de la Carrasqueta, a la carena que fita l'Alcoi� amb l'Alacant�, on est� instal�lat un reemissor de TV3, hi estigueren unes 300 persones, arreplegant un espant�s aiguat amb trons i llamps, per tal d'impedir el pas al funcionari de La Generalitat que anava a procedir al tancament del reemissor, acompanyat dels t�cnics adients i una parella de for�a p�blica de seguretat. Tots plegats van tornar cap a casa, sense aconseguir el seu proposit, per la lluita impenitent dels valencianistes "almog�vers" que fins all� s'aproparen:

S�n moltes les associacions c�viques, culturals i pol�tiques que lluiten i cerquen la llibertat del poble valenci� i si m�s no, arribat el 25 d'abril, multitut d'actes, d'escrits, de concerts i manifestacions, se donen a tot arreu del Pa�s en una commemoraci� afectiva i agermanada. Som un poble sotm�s, expoliat i avassallat amb un intent incansable de despersonalitzaci� i desfeta identit�ria des del centralisme espanyol. Vivim agenollats i patim el complexe d'estocolm, donant gr�cies i tot que ens deixen viure... malgrat tot.

Com sempre, no recorde des de quan, l'activisme d'ACPV i el seu President Eliseu Climent, han convocat la Manifestaci� del 25 d'abril al Cap i Casal per al proper dia 5 de Maig. Ser� a partir de les 18 hores des de la Pla�a Sant Agust� i anir� encap�alada pel lema ,"Ja n'hi ha prou" que aglutinar� a tot el valencianisme sobiranista i republic� representat per diferents plataformes i entitats socio-culturals i pol�tiques. Aquest �s el cartell de la convocat�ria:

All� estar� en lluita permanent per les llibertats democr�tiques que s�n moltes i molt amples, sense l�mitacions, ni condici�, sense cap apretor. Estar�, com no? la pancarta i les senyeres republicanes i sobiranistes, de la Plataforma Sobirania Valenciana i les de l'ACR Constant� Llombart, entre d'altres i rere d'elles donar� el meu testimoniatge. En lluita per la "llibertat"!.

Nogensmenys, hem de fer consideracions adients a la manera (maneres) d'entendre aquesta lluita, aquesta recerca, aquesta proposta sobiranista. El passat dissabte 28 de maig, al Cap i Casal hi hagu� un acte d'enaltiment a les llibertats nacionals i pol�tiques, expresades en guardons concedits pel BLOC (BNV) i que enguany (20na edici�) ha caigut cap a la plataforma basca LOKARRI una associaci� c�vica que treballa per la llibertat i la pau al Pa�s Basc. Pepa Chesa pel Bloc, ha fet la presentaci� i ho ha dit clar i fort: "la llibertat no paga la pena ninguna vida humana. Tenim a l'abast les eines democr�tiques per conquerir-la o defensar-la".

Estic totalment d'acord amb aquesta proposta. El reconeixement a Lokarri, la mullada a la Carrasqueta, el "Tren Republic�" a la manifestaci� republicana a Alacant del 15 d'abril i per suposat, la concentraci� al Cap i Casal del proper dia 5 de maig, s�n "una manera" de lluita que hem complau. Per defensar la llengua, fem-la servir. Per defensar la rep�blica o les llibertats, isquem al carrer a dir-ho, ha manifestar-ho. Per� sobretot, "a les urnes" el proper 27 de maig, a triar. A triar b� i responsablement, a triar pel Pa�s Valenci� i per les llibertats democr�tiques, -d'educaci�, de resid�ncia, de sanitat, d'informaci�, d'opini�, de llengua i cultura, de lleis i tradicions, de Furs en una paraula-. Volem ser valencians, no "levantinos". Volem recuperar la identitat que ens furtaren fa 300 anys. Volem ser sobirans. No volem ser s�bdits de ning�, sin� "ciutadans" lliures i sobirans, per construir el nostre futur en clau de Pa�s, no mai de regi� espanyola. Volem ser naci� dins del context europeu i tenir identitat pr�pia als centres de decisi� i poder internacional. Volem esdevindre propietaris del nostre dest� en l'�mbit global i universal.

"NO SE �S HOME, SI NO SE �S LLIURE".-

Proper 5 de maig a Val�ncia:

"PER LA LLIBERTAT DEL POBLE VALENCI�"

"JA N'HIA PROU" DE VIURE AGENOLLATS, EXPOLIATS I SOTMESOS

"REP�BLICA VALENCIANA LLIURE I SOBIRANA"

Hui, tagar� m�s que mai!

2007-04-25T11:26:00.000+01:00

A l'espai virtual sobretot (Internet si m�s no) i tamb� a l'espai real i sociol�gic actual, soc conegut per un seud�nim, un �lias, un "malnom", que vaig triar tot just per a la xarxa del ciberespai, all� pel 1997: TAGARINET.

El per qu� d'aquest nom, se m'ha preguntat sovint i a munt� de gent, i he ponderat que aquest apel�latiu �s ben desconegut en l'actualitat pel valencians i arreu del Pa�s.

En �rab, tagar� significa "fronterer". En castell�, tagarino, significa "fronterizo" i porta una explicaci� afegida: �rab que viu entre cristians i domina les dues lleng�es, sent dif�cil identificar-lo.

Aqu� a Les Marines (Pa�s Valenci�, clar!), som "fronterers" i "biling�es" i "terra de tagarins" des de la Conquesta del Rei Jaume I. Fins i tot tenim topon�mia d'aquest mot: Serra de Tagarina i Vall de la Tagarina, en el terme municipal de Sella (Marina Baixa). [foto de Sella]

Tamb� s�n anomenats, a altres llocs, "mud�jares" (en castell�) i "moriscos", per la qual cosa, el terme substantiu de "tagar�" , est� ubicat, si fa no fa, a la costa i concretament a les Marines, tant com a fronterers, com a biling�es i fins i tot com "perseguits". Fou aquell decret d'expulsi� de moros i jueus, el que oblig� als tagarins d'aquesta zona a amagar-se per les Serralades que faldegen l'Aitana.

Conten les cr�niques, que el Rei Jaume introdu� al Regne de Val�ncia dues maneres novedoses al baix medieval de conquerir i colonitzar. D'una banda no arrasava, sin� sotmetia a l'enemic i el colonitzava o el feia servir com m� d'obra sotmesa, construint viles fortificades per als cristians i moros colonitzats, al temps que constru�a el arravals moriscos per als que estant sotmesos, no volien renunciar a la seua fe, la seua llengua i la seua cultura. Aquests eren els "tagarins".

Avui, celebrem el 25 d'abril, sota la mem�ria d'una altra conquesta que succe� al 1707. Aix� doncs celebrem el III Centenari, de la Batalla d'Almansa, en la que les tropes del Rei borb� Felip V, derrota als maulets valencians, sotmetent a tot el poble de l'antic Regne de Val�ncia, sota el seu "Decret" d'espanyolitzaci� -colonitzaci� castellana- que anul�lava el Furs Valencians.

Des d'aleshores -com va fer Joan Baptiste Basset- a munt� de valencians, som i serem valencians, malgrat tot. Es a dir, que tot i estar sotmesos al centralisme espanyol, estimem la nostra llibertat, la nostra llengua, la nostra cultura, les nostres tradicions i els nostres trets diferencials. Som "fronterers" (el "levante espa�ol"), som biling�es i som "sobiranistes". En altres paraules: SOM TAGARINS en la seua moderna versi�.

Per tant, el meu "�lias", "seud�nim" o "malnom", "TAGARINET", �s tot un sin�nim de: SOBIRANISTA VALENCI�.

Som tagarins, perqu� ens volen ofegar la llengua i la cultura, per�... no renunciarem!.

Som tagarins, perqu� ens han furtat la llibertat, per�... la conquerirem!.

Som tagarins, perqu� ens han expoliat, per�... ho recuperarem!.

Som tagarins, perqu� no ens deixen ser valencians, per�... tenim la voluntat i volem!.

Avui, dia 25 d'abril, Tercer Centenari de la desfeta d'Almansa, m�s que mai: SOC TAGARINET!!

Pa�s Valenci�, lliure i sobir�!!

Si fa, no fa...

2007-04-16T10:14:00.000+01:00

Ahir diumenge 15 d'abril, convocada per la Coordinadora del Pa�s Valenci� per la Rep�blica, es feu una manifestaci� a la ciutat d'Alacant, sota la pancarta general "Per la Rep�blica", en la que hi anaren altres col�lectius republicans de diferents sensibilitats pol�tiques que contemplen el republicanisme i entre els que participava la Plataforma Sobirania Valenciana que agrupa a varies entitats de caire valencianista sobiranista, com AC Valencianisme.com, ACR Constant� Llombart, etc.

All� estavem gent de tot arreu, de daltabaix del Pa�s, arribats si m�s no, amb el Tren Republic� que va recorrer les comarques de l'itinerari omplint-se de gom a gom i entran a l'andana de RENFE-Alacant, on un millar de persones l'esperaven i tots plegats, obrint pancartes i onejant senyeres, recorregueren les vies principals de la ciutat.
"Per la Rep�blica"
Entre molta gentada hi forem pare, fill i net testimonialment:

L'acte reivindicatiu, anava commemorant l'aniversari (76�) de la II Rep�blica al 14.04 del 1931, tot i que actualment hi ha plataformes reivindicatives de la 2� Rep�blica, per� tamb� de la III Rep�blica Espanyola i com no pot ser d'altra manera, tamb� hi anaren els valencians sobiranistes per reivindicar una Rep�blica Valenciana, lliure i sobirana. A la fi del que s'hi tract�, fou recuperar l'esperit pol�tic republic�, un marc malm�s amb l'oportunitat Constitucional del 78 que impos� una Monarquia hereva de l'anterior r�gim feixista.

Se'n parla als mitjans de comunicaci� de dos mil, altres de cinc mil i la veritat �s que si fa no fa, la quantitat no �s representativa d'all� que personalment pensa el poble valenci�, encara agenollat, encara acomplexat, encara aporegat i subm�s pel pes de la hist�ria, si fa no fa repetim, tres-cent anys, quan s'impos� per la for�a la dinastia borb�nica de la Corona d'Espanya.

Els que diem el que pensem (pot ser no pensem el que diem?), estem reivindicant una Rep�blica Valenciana en el context d'Europa, Sobirana i capacitada per participar en els centres internacionals de poder pol�tic i socio-econ�mic. Els sobiranistes valencians no desitgem pertanyer a cap poder ali� que marque les directrius del nostre futur i desenvolupament, si no �s des de la pr�pia voluntat i independ�ncia de pertinen�a. Aquest �s el cam� i aquest �s l'horitz� i per llunyana que fos la destinaci�, cal entendre que tot cam� comen�a rere del primer pas, del primer moviment. Ahir, la Sobirania Valenciana inici� aquest cam� cap a la Rep�blica Valenciana i ara cal l'al� necessari per no aturar-se.

Per�, amb tot de possitiu que va tenir la diada d'ahir a Alacant, com una mostra de la din�mica sobiranista valenciana, ben cert �s que encara no s'ha marcat, convenientment, ni el mapa, ni l'agenda d'un projecte determinista, possible i engrescador per a tot un poble que viu agenollat al centralisme espanyol. Ens calen l�ders, ens manquen ide�legs, necessitem estructures i finan�ament. Tenim si fa no fa (de bell nou), la base social, esperant el "carro", els mitjos, el possibilisme pol�tic i ideol�gic per a moure forces, il�lusions, esperances i voluntats.

Hem aprofitat, ara per ara, el republicanisme espanyol sota la bandera tricolor, per encendre espurnes de republicanisme valenci�. Per� no mai sortir� la flama valencianista, mentre estem sota el foc espanyolista. La tricolor fou l'ensenya dominant en la manifestaci� d'ahir, tot i ser els valencianistes sobirans els m�s sorollosos i animadors del passacarrers amb senyeres supergrans i amb xirimites i tabaleters que animaren a munt�. Per� no sols �s aix�... Si fa no fa (ara cal l'�s), ens perjudic� l'efem�ride que ahir es commemorava a Alcant. Els valencianistes sobiranistes an�rem a fer-li costat a l'espanyolisme tricolor i a l'enyor d'alguna cosa que no ens �s pr�pia, Anarem a calfar-li el cos a la III Rep�blica Espanyola.

Els sobiranistes valencians, hem de sostreure'ns del marc espanyolista i del marc hist�ric republic�, per crear el nostre futur republic� sobiranista i per tant, sense efem�ride ni commemoraci� que celebrar. De bell nou, "Rep�blica Valenciana lliure i sobirana", com deia la pancarta que obria el pas a l'agrupaci� de valencianistes, afegits a la convocat�ria de la Plataforma Sobirania Valenciana. �s en el marc pol�tic del Pa�s Valenci�, on cal configurar el projecte republic� i sobiranista de futur, despenjats de tota reivindicaci� aliena que no ens pertany. Per tant, la lluita republicana valenciana i sobiranista, ha d'estar present en tota reivindicaci� valencianista i no mai espanyolista, que �s tot el contrari del que cal fer.

Ara tindrem una nova oportunitat que no podem desperdiciar, per reivindicar la Rep�blica Valenciana, en la manifestaci� del 5 de maig (per la mem�ria de la Batalla d'Almansa), que organitza ACPV entre altres entitats valencianes i valencianistes. De bell nou la pancarta sobiranista i republicana ha de sortir al carrer i encap�alar a una for�a social que t� una opci� pol�tica de futur, amb for�a, amb il�lusi�, amb esperan�a i amb convicci�.

Cal estar i estarem, clar que s�!.

Inauguracions

2007-04-13T10:10:00.000+01:00

No s� si la Junta Electoral t� marcada alguna directiva respecte a les inauguracions d'0bres, per part d'alcaldes, com a precampanya electoral i si hi ha dates de termini i alguna mena de prohibici�. Tant se'n fa, que no me dona ni fred, ni calor. Si m�s no, quan se fa el rid�cul, com �s el cas del nostre Alcalde a Nucia.

Crec que eren m�s de setanta les inauguracions que tenia previstes fins les eleccions de maig o amb motiu d'estes i de veritat que en porta a munt� d'obres inaugurades, "amb la seua plaqueta" penjada per a mem�ria hist�rica del seu passar per la Casa del Poble.

Jo no acabe d'entendre les "festorres" que se monta, les p�gines de diaris que paga, tota la parafern�lia de mitjans de comunicaci�, de publicitat, etc. per inaugurar depend�ncies que en s�n necess�ries per al poble i que pertanyen al quefer diari d'un responsable pol�tic al servei del poble. Quin sentit t� inaugurar noves depend�ncies per a la policia local, o centres socials per als ciutadans, dotats de sales, biblioteques i mitjans tecnol�gics, o centres de salut, o escoles... si eixa �s la seua faena: dotar al poble de serveis i infraestructures que milloren la qualitat de vida?.

Aquest home ha inaugurat uns sem�foros, un asfaltat de carrers, un allumenat o un clavegueram, per fer la llista un poc m�s llarga i omplir els dies de precampanya. Rid�cul! Per� per a m�s "inri", s'ha fet la foto davant d'uns artilugis que subjecten els contenidors del fem (qui s'haur� beneficiat d'aquest 200 artilugis que ha encomanat i a quin preu?)... M'hagu�s agradat veure'l fins i tot amb la vestimenta colorista dels empleats de la neteja:

B�, qu� hi farem, ell mateix s'ho fa tot, com aquell "juan palomo"... Ja cal no tenir m�s recursos per omplir diaris i fer-se fotos, que anar a ensenyar-nos una idea "genial" (?). Maremeua!

Ja s'ho far�. A nosaltres els ciutadans, aquestes hist�ries no ens calen i menys, amb els diners que aix� costa a tesoreria municipal.

Tanmateix, el que s� ens cal als ciutadans �s all� que s'amaga al darrere: la financiaci�. S'ompli la boca d'anunciar que al ciutad� no li costa un duro, cadascuna de les "seues" obres. Aix� vol dir que no ho paga l'Ajuntament, doncs la tesoreria municipal pertany a la ciutadania, perqu� en aquest cas, si li costa m�s de un duro a la ciutadania. Potser ens est� dient que aix� ho paga alg�, molt solt de butxaca o potser a "canvi de" (en esp�cie o en pago de favors). No ho diu el sr. alcalde de Nucia, com i per qu�. Potser dir-ho no conv� en una precampanya electoral? I tant!. Perqu� ning� en aquest poble (jo no per suposat) pot imaginar que tenim un alcalde fil�ntrop i multimilionari, que fa "donacions" al poble, com han fet a munt� de prohoms, amb les seues fortunes, o biblioteques monumentals, o obres d'art valios�ssimes, etc. Hi ha alg� en aquest poble que veja al nostre alcalde com un "fil�ntrop"? M�s b� dir�em qu� "tot al contrari", doncs els roma�os populars parlen d'enriquiment, d'omplir-se la barjola a balquena, amb la gesti� p�blica. Potser alguna auditoria caldria fer, potser alg�n fiscal s'assome per aquesta contrada... Estarem a l'aguait i en parlarem, clar que s�.

De moment, a seguir "fent poble", "fent futur", perqu� aix� s�n "fets i no paraules"... com toca! amb dos collons, com diem els valencians!. Tenim un "ALCALDISSIM" van dient per el poble.

Nogensmenys, m'agrada aquest "slogan" de precampanya que comen�a a sonar:

BERNAB�, JA EST� B�!